FILLS/ES DE PUTIN

Sembla que ja sabem qui és el més dolent dels dolents des de fa dos anys encara que, en els darrers temps, no deixen de brollar, com les males herbes, canalles per tota l’esfera internacional i pel sòl patri. Tanmateix, aquesta gaseta no els dedicarà una línia més a aquests malvats trets del pitjor còmic de terror i que provoquen la mort de tants innocents. Aquestes ratlles van dedicades als seus sequaços, als col·laboradors necessaris que assumeixen el discurs de violència i maltractament per exercir i mantenir un suposat poder que consideren que els transformen en omnipotents. No són grans mandataris ni estan cridats a desenvolupar llocs de rellevància pública i mediàtica. Estan i viuen entre nosaltres, éssers humans planers.

 

Espavilat lector, com ja hauràs deduït, no m’estic referint als cercles de poder als quals els ciutadans del carrer no tenim accés. Mira al teu voltant, observa el teu entorn i trobaràs fill/es de Putin, persones que han venut la seua ànima al diable per una misèrrima quota de poder que els fa sentir-se important en la seua vacuïtat. A aquestes cretines se’ls oblida que acabaran al lloc on ens esperen a tots: la caixa de pi. Aquestes miserables es veuen en els nostres entorns laborals, veïnals, socials i també familiars. Com la pitjor zitzània, es troben conreades per onsevulga i creixen a expenses del bon fer i de la feina dels altres. Són paràsits que es beneficien del quefer d’aquells als quals consideren els seus subordinats (perquè aquest és el seu llenguatge) sense el més mínim rubor, penjant-se medalles de la dedicació i la professionalitat de qui està al seu costat. Perquè són pretensioses i arrogants i consideren que les persones són d’usar i tira, que el fi justifica els mitjans i els que tenim la desgràcia de creuar-nos amb aquests éssers abjectes serem utilitzats pels seus objectius. Són mediocres, ineficaços, incompetents i sense cap capacitat de lideratge resilient i motivador. Són unes completes inútils. I mira que odie aquesta paraula perquè em sembla el pitjor insult que podem dirigir-li a algú, ja que tots servim per a alguna cosa.

 

Aleshores, per a què serveixen els fill/es de Putin? Els fill/es de Putin tenen com a objectiu el rèdit i la vanagloria personals. Aquests éssers psicòpates narcisistes cerquen en el reconeixement social, que no els arriba, esmenar el seu acuitat complex d’inferioritat perquè, encara que no ho confessen obertament, saben que són uns incompetents absoluts. En algun moment de feblesa, ploren per les cantonades lamentant-se perquè ningú no els estima. Com vols que t’estimem, tros de cabró? Una altra utilitat d’aquests grandiosos fill/es de Putin és fer mal. Ara se’ls anomena persones tòxiques a aquells que tota la vida hem dit fill/es de puta com no n’hi ha. En realitat, són persones nocives que busquen en el menyspreu dels altres el seu enaltiment, com si de nous pseudo-messies es tractés. Perquè sols elles poden salvar el seu entorn del caos, quan elles mateixes generen aquest desconcert i embolic. Són amargades que amarguen amb una capacitat d’enverinar sense límits. Tot el que toquen ho envileixen i ho espatllen. Ocupen un espai que no mereixen, que podria ser aprofitat per persones eficaces i constructives, no destructives com elles, que provoquen tot siga una merda i que tothom al seu voltant se senta malament. Expressar sentit crític, discrepància o negar-se a col·laborar en els seus absurds i demencials plans ens converteix als dissidents en proscrits, en deslleials a un pla suprem que cerca la seua pròpia glorificació, enriquiment i/o aliment de la seua vanitat.

 

Són venjatives perquè pretenen ajustar els mil comptes pendents que tenen amb si mateixes en els altres. Actuen amb traïdoria i males arts. I, què collons, perquè són mala gent, xurma de la pitjor casta amb què tenim la desgràcia d’ensopegar. La seua intenció és humiliar al proïsme per quedar per damunt. Busquen utilitzar els punts vulnerables dels altres per fer mal, perquè sols s’afirmen a si mateixes amb aquesta manera d’actuar. No saben el que és l’autocrítica. La repressió i el maltractament són l’única resposta que saben donar als conflictes que estan generant constantment amb la seua manera dèspota i autoritària d’obrar. El seu discurs és buit i trampós; amb el llenguatge intenten distorsionar i manipular la realitat. Repeteixen una sèrie de paraules que consideren màgiques, mentre li van pegant puntades al diccionari. No ho aconsegueixen perquè són curtes de gambals.

 

S’envolten dels net/es de Putin, subalterns dels quals esperen obediència absoluta, titelles al seu servei que poden ni han de qüestionar la seua autoritat absoluta, morralla incapaç, col·laboradors servils amb el seu despropòsit, en la conjura dels necis i els bojos, com els mateixos fill/es de Putin. I si de cas tenen la mínima mostra d’iniciativa, els aixafen i els trepitgen. Apallissen a qui se’ls acosta, els passen per la trituradora fins fer-los pols, en defensa de la creixença i el triomf social i professional. L’abús i el maltractament són les seues senyes d’identitat. Són vulgars, sense cap carisma, rates d’albelló nauseabunda. Els fill/es de Putin desconeixen el que és la intel·ligència emocional:  en primer lloc, perquè no són intel·ligents, són estúpides, ximples, pertanyen al gènere babau i, a més, han desertat de les seues emocions, les han emmordassat, anestesiat a base d’alienar-se i enterrar els seus traumes del passat que projecten constantment en els altres. Són psicòpates i sociòpates.  

 

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu

Obra: Ya basta hijos de puta de Teresa Margolles (2010)