El doctor Fernando Simón
és al punt de mira dels mitjans de comunicació i de l’opinió pública. Ha estat
el rostre més visible de la pandèmia ja que ha entrat cada dia a les nostres
llars per informar-nos de com anava tot allà fora mentre nosaltres estàvem
confinats a casa. Se li han dedicat nombrosos articles periodístics – algun
fent-lo paradigma d’una nova masculinitat – i l’han posat en el centre de la
diana de les crítiques, per la mascareta que va portar al funeral d’Estat e
inclús per les seues vacances familiars a Portugal, entre altres qüestions. Ens
ha interessat si menja ametlles o no i ja podem comprar en la xarxa samarretes
i altres accessoris amb el seu rostre. No m’aventure si afirme que Fernando
Simón és ja una icona social per molts i una figura menyspreada per altres.
Fernando Simón és un
epidemiòleg amb una dilatada carrera professional com a metge. És funcionari de
carrera de l’Estat des de 2006. Fa setmanes vaig llegir un article de premsa on
es pretenia menyscabar el seu mèrit perquè va obtenir sols el cinquè lloc de
les 18 places que s’oferien en la seua oposició. Òbviament qui va escriure
aquelles línies poc o res sap d’un procés d’oposició, de l’esforç i la
disciplina que comporta la seua preparació i que en una cursa de fons com
aquesta, amb tan poques places, el fet d’obtenir-ne una (inclosa la darrera)
resulta summament meritori i digne de tots els respectes. Que fàcil és
desprestigiar i devaluar el treball aliè en aquest país!
Però més enllà de la
seua condició d’empleat públic, Fernando Simón és un professional de la
medicina amb tres dècades d’experiència en l’exercici de la seu professió.
Aquest és el major assoliment i èxit de Fernando Simón i de tots els Fernandos
Simons que treballen amb dedicació i rigor a les seues carreres. Són Fernandos
Simons que no ixen als mitjans i sobre els quals no es posa el focus perquè no
fan soroll, però que amb la seua feina fan que aquest país vaja endavant i siga
una mica més decent. Molts estan disposats a jugar-se inclús la salut en el
desenvolupament de la seua feina.
Ha cridat l’atenció que
després de mesos compareixent diàriament davant l’opinió pública, aquest metge
no ha tingut ni una contestació dolenta ni una sola eixida de to. Aquest fet
hagués pogut resultar comprensible tenint en compte el nivell de feina i estrès
al qual imaginem que ha estat sotmès, però no ha sigut el cas. Aquesta és una
altra qualitat dels Fernandos Simons de les seues professions. L’experiència
els fa afrontar les situacions més difícils amb aplom i temprança.
Hi ha una darrera qualitat
dels Fernandos Simons digna de ser remarcada: la seua prudència. Un Fernando
Simón de la seua professió no ofereix solucions màgiques ni fàcils davant el
problema que se li planteja. Quan parlem amb un Fernando Simón, el que més
desitgem és escoltar que solucionarem allò que ens ha fet acudir a ell de
manera ràpida. Un autèntic Fernando Simón que coneix bé la seua feina entén la
complexitat de cada qüestió i mai ven fum. Parla amb claredat i pedagogia, però
no ofereix veritat absolutes perquè no les té. Els Fernandos Simons de la seua
professió són prudents en les seues afirmacions i accepten que poden cometre
equivocacions, inclús després de dècades d’exercici professional. Saben que
tots els dies tenen alguna cosa nova per aprendre. En el meu cas, els avatars
de la vida m’han portat a conèixer bastants Fernandos Simons de la sanitat, de
la advocacia, de la psicologia, de l’arquitectura, de l’educació... (Continuen
afegint camps professionals, per favor). Quants Fernandos Simons coneixen
vostès? Són vostès mateixos Fernandos Simons?
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
Foto de Edu Nividhia
No hay comentarios:
Publicar un comentario