FERNANDOS SIMONS

El doctor Fernando Simón és al punt de mira dels mitjans de comunicació i de l’opinió pública. Ha estat el rostre més visible de la pandèmia ja que ha entrat cada dia a les nostres llars per informar-nos de com anava tot allà fora mentre nosaltres estàvem confinats a casa. Se li han dedicat nombrosos articles periodístics – algun fent-lo paradigma d’una nova masculinitat – i l’han posat en el centre de la diana de les crítiques, per la mascareta que va portar al funeral d’Estat e inclús per les seues vacances familiars a Portugal, entre altres qüestions. Ens ha interessat si menja ametlles o no i ja podem comprar en la xarxa samarretes i altres accessoris amb el seu rostre. No m’aventure si afirme que Fernando Simón és ja una icona social per molts i una figura menyspreada per altres.

Fernando Simón és un epidemiòleg amb una dilatada carrera professional com a metge. És funcionari de carrera de l’Estat des de 2006. Fa setmanes vaig llegir un article de premsa on es pretenia menyscabar el seu mèrit perquè va obtenir sols el cinquè lloc de les 18 places que s’oferien en la seua oposició. Òbviament qui va escriure aquelles línies poc o res sap d’un procés d’oposició, de l’esforç i la disciplina que comporta la seua preparació i que en una cursa de fons com aquesta, amb tan poques places, el fet d’obtenir-ne una (inclosa la darrera) resulta summament meritori i digne de tots els respectes. Que fàcil és desprestigiar i devaluar el treball aliè en aquest país!

Però més enllà de la seua condició d’empleat públic, Fernando Simón és un professional de la medicina amb tres dècades d’experiència en l’exercici de la seu professió. Aquest és el major assoliment i èxit de Fernando Simón i de tots els Fernandos Simons que treballen amb dedicació i rigor a les seues carreres. Són Fernandos Simons que no ixen als mitjans i sobre els quals no es posa el focus perquè no fan soroll, però que amb la seua feina fan que aquest país vaja endavant i siga una mica més decent. Molts estan disposats a jugar-se inclús la salut en el desenvolupament de la seua feina.

Ha cridat l’atenció que després de mesos compareixent diàriament davant l’opinió pública, aquest metge no ha tingut ni una contestació dolenta ni una sola eixida de to. Aquest fet hagués pogut resultar comprensible tenint en compte el nivell de feina i estrès al qual imaginem que ha estat sotmès, però no ha sigut el cas. Aquesta és una altra qualitat dels Fernandos Simons de les seues professions. L’experiència els fa afrontar les situacions més difícils amb aplom i temprança.

Hi ha una darrera qualitat dels Fernandos Simons digna de ser remarcada: la seua prudència. Un Fernando Simón de la seua professió no ofereix solucions màgiques ni fàcils davant el problema que se li planteja. Quan parlem amb un Fernando Simón, el que més desitgem és escoltar que solucionarem allò que ens ha fet acudir a ell de manera ràpida. Un autèntic Fernando Simón que coneix bé la seua feina entén la complexitat de cada qüestió i mai ven fum. Parla amb claredat i pedagogia, però no ofereix veritat absolutes perquè no les té. Els Fernandos Simons de la seua professió són prudents en les seues afirmacions i accepten que poden cometre equivocacions, inclús després de dècades d’exercici professional. Saben que tots els dies tenen alguna cosa nova per aprendre. En el meu cas, els avatars de la vida m’han portat a conèixer bastants Fernandos Simons de la sanitat, de la advocacia, de la psicologia, de l’arquitectura, de l’educació... (Continuen afegint camps professionals, per favor). Quants Fernandos Simons coneixen vostès? Són vostès mateixos Fernandos Simons?

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu

Foto de Edu Nividhia