Senyors Sánchez i
Iglesias, vostès ens han defraudat profundament. Han consumat el despropòsit
temerari d’una nova convocatòria d’eleccions generals i ho han fet tenint en
compte única i exclusivament el seu interès personal i partidista. L’un ha vist
l’oportunitat de tornar al bipartidisme i noquejar un adversari afeblit;
l’altre cerca el poder amb obstinació per pròpia supervivència. Els hauria de
caure la cara de vergonya perquè, lluny de retirar-se per deixar pas a nous
interlocutors polítics, ara els ciutadans hem de seguir aguantant els seus
retrets dialèctics, la seua infantiloide ‘batalla pel relat’ i el seu
desvergonyit ‘i tu més’.
El seu ego hipertròfic
ens ha dut a aquest carreró sense sortida, un cul-de-sac que molts dubtem que
s’òbriga després del 10N: la sentència del procés, la crisis territorial,
l’alentiment de l’economia, la reforma de les pensions i la Seguretat Social,
la finançament de les CCAA, les lleis progressistes que esperen al calaix...
Els estranya que una part del territori se’n vulga anar? Els espanyols en bloc
haurien de reivindicar la independència dels seus polítics incompetents i
incapaços. En el millor dels casos serem a una situació similar a l’actual; en
el pitjor, els tres partits de la dreta sumaran i pactaran. Perquè no en
tinguen cap dubte: si PP, Cs i Vox sumen, arribaran a un acord per defensar els
interessos d’aquells als quals representen. Encarnen vostès el frau de
l’esquerra, són l’etern retorn devaluat del cainisme dels partits de progrés
que tant ha marcat la història d’aquest país. Els ho va recordar el senyor Aitor
Esteban, un polític basc nacionalista i conservador, en la truncada sessió
d’investidura, “el cel s’assalta núvol a núvol.”
Vostès afirmen
representar a milions de ciutadans, però es passen les seues necessitats i les
seues expectatives pel forro. Ens han demostrat que els importem molt poc, res.
Han obrat amb la mateixa sensibilitat social amb què ho va fer el govern de
Mariano Rajoy quan aplicava retallades atroces que afectaven els sectors més
vulnerables de la societat. Han actuat moguts pel seu fal·lus acomplexat que
cerca aniquilar l’enemic, jugant a un estúpid joc de trons, aconsellats per
gurus de l’estratègia política, amagats a la Moncloa, pensant que són vostès
els garants del purisme ideològic d’esquerres que pot menysprear la voluntat de milions de persones.
Ens és igual si vostès
es cauen bé o malament, si no es suporten. Hi ha necessitats socials que estan
a l’espera de la seua ridiculesa adolescent. Ens importa un rave els seus
doctorats, els seus màsters, les seues estratègies, la seua brillantor acadèmica
o discursiva perquè han demostrat que els manca la més important de les
intel·ligències: l’emocional. No han sabut llegir el moment històric i social i
saber el que ens juguem. S’han carregat el desig de canvi i de pacte que els
votants d’esquerres els van encomanar el 28A, han segrestat el vot dels
ciutadans i a més ens exigeixen un rescat. Argumenten que volen canviar les
vides de les persones que pretenen l’estabilitat del país. Les seues sí que han
canviat i ens donen l’esquena des d’un palau de la Moncloa, desconnectat de la
realitat quotidiana dels espanyols, i des d’un benestant xalet a la serra des
d’on han liquidat les ànsies de transformació social del 15M. I ho fan amb
absolut desvergonyiment. Per aquests fangs, no feia falta aquella pols.
Si els sembla que soc
extremadament dura en les meues asseveracions, pensen en els malalts terminals
que esperen l’aprovació d’una llei d’eutanàsia, en la gent gran que espera les
ajudes a la dependència, en les persones aturades que esperen les polítiques actives
d’ocupació (aquelles que vostès es disputen), en els treballadors precaris que
esperen una llei laboral més justa, en els pensionistes amb baixes pensions que
esperen la derogació del copagament farmacèutic, en les persones LGTBI que
esperen l’aprovació de la llei estatal que garanteisca els seus drets, en els
estudiants i professors que esperem una llei educativa que pose fi als vaivens
legislatius dels últims lustres.
Era imprescindible que vostès
deixaren a un costat les seues animadversions personals i es posaren a
treballar, per donar estabilitat i per millorar (en la mesura del possible,
sense posicions maximalistes) la vida de tots. La seua indignitat política
porta a la incoherència els votants d’esquerres que per responsabilitat (de la
qual vostès no en tenen) hem d’anar a votar de bell nou. Aquells que reconeixem
la lluita dels nostres grans per la democràcia ens engolirem la nàusea que la
seua actitud ens provoca i tornarem a depositar la papereta a l’urna. Però,
¿són conscients del dany que han fet a la democràcia i a la consciència política
dels joves d’aquest país? Ara ja poden dormir tranquils.
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
No hay comentarios:
Publicar un comentario