21D: POSTVERITAT

Tots aquells que no estiguen d’acord amb el que aquí escric titllaran aquest article de postveritat, de manipulació de la realitat. És el que ocorre en els darrers temps: qualifiquem de demagogs a aquells que no pensen el mateix que nosaltres, arribem inclús a invalidar intel·lectualment el seu pensament. No obstant això, els resultats del 21D són els que són. Cadascú pot veure el got mig ple o mig buit. Em sembla que l’autèntica jornada de reflexió hauria d’ésser el dia després; per uns més que per altres.

M. Rajoy va convocar les eleccions a Catalunya després de l’aplicació de l’article 155 com a conseqüència de la DUI proclamada pel Parlament el 27 d’octubre. Va prendre totes aquells decisions per restituir la legalitat a Catalunya. Sense entrar en legitimitats, la seua celebració ha deixat uns resultats clars: No al 155 – 78 escons / Sí al 155 – 57 escons; Puigdemont – 34 / Rajoy – 4. Els vots de la majoria dels catalans semblen indicar que consideren que el govern cessat és el legítim, ja que ha estat ratificat a les urnes per segona vegada, a més, amb el mateix ordre de partits: República catalana – 70 / Monarquia parlamentària – 57. A més a més, República – 78 / Monarquia – 57. Tanmateix, la CUP, que opta clarament per la unilateralitat, ha passat de 10 diputats al 2015 a 4 seients. Per la seua banda, Junts per Catalunya i ERC han parlat de bilateralitat a les seues campanyes electorals. És lògic interpretar que els votants independentistes consideren que és necessari el diàleg amb el govern d’Espanya, encara que aquest fins ara no sembla voler moure fitxa. Els costs institucionals i personals que la desobediència suposen esdevenen massa dramàtics. Recordem que quatre persones es troben privades de llibertat i altres cinc, a mil kilòmetres de les seues famílies i la seua llar. Prendrà Europa, finalment, cartes en l’assumpte?

Ciutadans ha estat el partit més votat amb 36 diputats sumant gairebé 67.000 vots més, encara que el bloc constitucionalista en suma 57, molt lluny dels 68 de la majoria absoluta. Per la seua banda, el bloc independentista ha aconseguit una nova majoria absoluta. Han perdut dos diputats i percentatge de població que els recolza (47.5 %), encara que sumen gairebé 97.000 vots més. Rajoy ha declarat que els resultats no eren els desitjats, però que l’independentisme perd suport. És això veritat? Per què tenen aleshores tanta por a un referèndum pactat? Altres preguntes que em faig és si els resultats els portaran a la reflexió i a encetar un diàleg amb el nou govern català, si finalment reconeixerà que a Catalunya hi ha un problema polític que sols pot solucionar-se fent política. De fer han valgut la pressió judicial i policial, més aviat per agreujar-lo.

Hi ha altres lectures dels resultats que em semblen importants i que no s’han posar a penes en el focus. Els partits que defensen el model d’escola catalana vigent, que opta per la immersió lingüística, han aconseguit 95 escons, davant dels 40 que n’estan en contra. La pluralitat de la societat catalana sembla estar d’acord amb un model educatiu que duu anys funcionant amb rigor i eficàcia, davant dels intents per desacreditar-la amb acusacions d’adoctrinament qüestionant els professionals de l’ensenyament.

Per últim, els escons que han aconseguit els partits d’ideologia conservadora en són 74 enfront dels 44 que han assolit els partits progressistes. Reconec que ara mateix no sé ben bé on situar els 17 diputats del PSC. Disculpen la meua confusió i la meua ignorància. Em crida l’atenció aquest resultat en una societat en la qual el 70 % de les persones es declaren progressistes i d’esquerres. Els dos partits més votats (Cs i JxCat) són de centre-dreta. Ja fou significativa la presència de dones en minoria a les llistes de tots els partits polítics.

De tota manera, no facen cas de res de tot això perquè ho escric mentre els nens de San Ildefonso entonen la seua lletania. Serà postveritat, ximple manipulació de la realitat.

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu