La professora xativina de castellà Begoña Chorques publica el poemari de temàtica amorosa «olor de poma verda»
Treballar i viure a Madrid des de fa vora vint anys no ha impedit Begoña Chorques (Xàtiva, 1974) emprar el valencià per al seu debut en la poesia. Dissabte presenta a la seua ciutat Olor de poma verda. La definició de l´editorial diu que el llibre et porta de l´exaltació de l´encontre eròtic i el descobriment de l´amor vigorós a Trobada (primera part), travessant el desert del desig no compartit o l´obert acomiadament, amb una espurna d´esperança per recuperar la llibertat compromesa en la trobada amorosa a Desencís (segona part), fins a fer un pas cap a la solitud acceptada i tranquil·la i l´estima coneguda i assossegada de Casa i univers (tercera part).
L´autora admet que algú es puga sorprendre pel fet que, en un context personal i professional totalment en castellà s´haja posat a escriure en valencià. Però explica que no haguera estat possible d´una altra manera. «Escriure en valencià no és una tria per a mi; és una cosa natural... El que és estrany seria escriure en castellà. Tot i que a Xàtiva, i això és el que em sorprén més, algunes persones de la família no esperaven que fóra així».
De l´acollida que puga tindre el fet d´escriure en valencià a Madrid, Begoña explica que «la gent del meu entorn, de l´institut, expressa el temor de no entendre els poemes... Però ací [a Madrid] distribuiré el llibre amb un CD amb les traduccions. I una vegada això està solucionat, s´han mostrat molt receptius davant el fet que jo m´expresse literàriament de la mateixa manera que ho feia a Xàtiva, a ma casa...».
El contingut eròtic de la primera part del llibre vincula l´obra de Begoña amb la de tot un referent al respecte: Estellés. «Mira, curiosament, l´editor diu el mateix: diu que tinc coses d´Estellés i de Martí i Pol també. I és tot un honor eixa comparació, però el meu llibre conté un punt de vista més femení. No només això „subratlla Chorques„ sinó que el jo poètic i el tu poètic són els dos femenins. I eixa és una conquesta personal, ja que li he dedicat el llibre a la meua dona, amb la que porte ja 16 anys», conta. De la segona part del llibre, l´autora explica que «és el procés pel qual passa tota relació: decepció, topar-te amb una altra realitat... Ja no és tot tan meravellós com al principi», afirma. Finalment la tercera part parla del «retrobament amb un cos amic». «Es tracta principalment de poesia amorosa, encara que hi ha algun poema de temàtica existencial i algun de social, tenint en compte els temps que vivim...», resumeix.
L´obra va prologada per Luis Fuente Pérez, que ha dit de Chorques que és «escriptora lenta, com Jaime Gil de Biedma, ja que aquesta és la primera obra que publique». La poeta de Xàtiva admet que és lenta en dos sentits: en tardar tant a deixar d´estar inèdita i en l´obsessió pel resultat final, ja que el poemari va començar a prendre cos en 2010, inclús abans però l´autora el va deixar al calaix. «Acabar l´0bra ha estat tota una fita per a mi», bromeja.
Poeta accidental
Begoña Chorques Fuster va viure a Xàtiva fins al 1997 i des d´aleshores, resideix a Madrid on actualment fa classe de Llengua i Literatura a un institut públic. Considera que escriu poesia de manera accidental. És llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de València i en Filologia Catalana i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. A www.lletra.uoc.edu es pot llegir el seu treball El cos i el desig en Aloma.
Article publicat al diari Levante EMV
3 de febrer de 2016
Agustí Garzó
LINK: http://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2016/02/03/poesia-valencia-des-madrid/1374037.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario