ELS IUGOSLAUS

Afirma Juan Mayorga que Los yugoslavos és un conte sobre la tristesa, sobre l’amor, sobre la cerca d’un lloc al món i sobre la fe en la paraula. 

 

Martín (Javier Gutiérrez), com Goyo, l’avi de Mayorga, és un cambrer que demana ajuda a un client, Gerardo (Luis Bermejo), perquè ha vist com animava un amic. Martín li demana a aquest desconegut que parle amb la seua dona, Ángela (Natalia Hernández), ja que aquesta ha deixat de parlar-li i està enfonsada en el silenci i la tristesa. Martín, que és un home que surt molt aviat de casa per servir desdejunis i torna tard després d’haver tancat, no posseeix les paraules amb què podria arrencar la seua dona de la depressió en què està sumida, perquè “la vida no puede ser sólo llenarse de ruido. Se va acumulando sin que te des cuenta”. Cris (Alba Planas) és la filla de Gerardo que acabarà tenint un paper rellevant.

 

En Los yugoslavos, tenim dos homes que intercanvien paraules i dues dones que intercanvien mapes. De bell nou, Mayorga ens interroga sobre el paper de les paraules. Què som capaços de aconseguir-hi? Poden les paraules sanar-nos o submergir-nos en una profunda malenconia? “Mucho tiempo llegando a lugares equivocados” o buscant països i espais que ja no existeixen, espais on sols resta la melangia d’una felicitat o el dolor del que va poder ser i no fou, llocs que ens donen llum o ombra, però que ens segueixen habitant interiorment i que poden ser convocats a través de la paraula i el teatre.

 

Els personatges de Los yugoslavos són persones corrents a la recerca que, enmig d’un món en què es senten perduts, anhelen arribar a un zona desmilitaritzada com la que separa les dues Corees i on, sorprenentment, ha crescut la vegetació i la natura es manifesta de forma vigorosa. Encara que és un camp minat, les bombes no es detonen amb el pes dels animals que hi habiten: ocells, cérvols... Tanmateix, sempre ens queda el dubte de si prenem la millor opció en el camí: “Tendríamos que haber ido donde los yugoslavos. Allí se juega de verdad. Mientras las mujeres bailan”, perquè el que no va ser sempre ens acaba semblant més atractiu als nostres somnis.

 

Los yugoslavos també parla de l’amor (ljubav, en croata). La relació de Martín i Ángela evoca la dels protagonistes d’Animales nocturnos, marcada por la rutina i el desànim. Martín, que estima profundament a la seua dona i la seua feina, està disposat a donar tot el que té perquè la seua dona es recupere. En aquest sentit, el de Martín és un acte d’amor perquè, per damunt de la seua vida rutinària d’afectes (més o menys) segurs, està la vida i la alegria de la seua dona. A través dels diàlegs, anirem coneixent detalls de la seua relació i fent-nos preguntes: triem a la persona amb qui compartir la nostra vida? A la nostra companya de camí? La resposta inicial, òbvia, seria sí. És un acte de voluntat lliure. Però realment ho és? Quant pesen els atzars i les circumstàncies en aquesta decisió? Potser ens siga impossible ja donar una resposta clara, però el que sí sabem és que, en un determinat moment, haurem de decidir si romanen al costat d’aquesta persona o si el nostre camí va en una altra direcció. I aquest sí serà un acte de voluntat personal. Martín sap que Ángela es troba en aquest moment crucial.

 

És aquest un text profundament mayorguià, ple de capes que podem anar descobrint, una obra que ens proposa una poètica teatral amb la qual ser interpel·lats i eixir transformats del teatre, si som capaços de preguntar-nos on es trobem el nostres iugoslaus. Per això, Mayorga, que també dirigeix el muntatge, utilitza la poètica dels objectes i els gestos, on els mantells de paper del bar, una bossa groga amb un rètol comercial que conté unes sabates negres o la manera de portar la camisa blanca i el pantaló negre de cambrer de Javier Gutiérrez afegeixen significats metafòrics i existencials a allò que ens mostren i conten.

 

Amb objectes i gestos, es dibuixen una sèrie de referències metamayorguianes amb altres obres de l’autor i a la seua pròpia poètica que donen consistència a un text que mereix ésser llegit: unes ulleres de natació graduades com les d’Intensamente azules; Angelines i María Luisa, protagonistes de María Luisa, i els noms de la bústia; els mapes que ens orienten en les ciutats, tan importants a El cartógrafo; o els objectes, de vegades absurds i inútils, que col·leccionem, a La colección. Així Mayorga ens proposa refugiar-nos en un univers propi on la imaginació esdevé un espai on podem jugar de debò, “mientras las mujeres bailan”. 

 

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu