EL TERN

“Los que aguanten el tirón de los malos tiempos se sentirán mejor por haber conseguido sobrevivir”. 

 

Luis Bermejo i Javier Gutiérrez es tornen a vestir de tern per interpretar aquesta comèdia negra que bascula entre el drama i l’esperpent. Si a aquest magistral tàndem actoral li afegim que es tracta d’un text escrit i dirigit per Juan Cavestany (Premi Max 2010 al millor autor teatral per Urtain), els inquiets i curiosos espectadores podran comprar les seues entrades amb la tranquil·litat que veuran quelcom interessant i bo. Així ha ocorregut esgotant localitats, encara que aquesta vegada s’han ampliat les representacions fins el 7 de juliol. Tanmateix, hi ha uns quants motius més per no perdre’s aquest muntatge.

 

El primer és que es tracta d’una obra que ja va estar en cartell protagonitzada per aquests dos mateixos actors al 2012. Aquest text va sorgir quan encara ens estàvem recuperant de la gran recessió o la gran estafa (segons es mire) i ens havien fet creure que vivíem per damunt de les nostre possibilitats. La primera intenció de l’obra (potser difuminada en aquesta reposició) era denunciar els casos de corrupció política que es succeïen sense cap control.  Cavestany aborda la decadència ètica de l’individu que viu submergit en una competitivitat descarnada i en la persecució malaltissa d’un èxit que s’emporta per davant el més important de la vida: la nostra salut, el nostre temps i els nostres afectes. Els sona d’alguna cosa? Em temia la resposta. Aquest mal anomenat triomf a la vida consisteix a la riquesa material i al poder sobre els altres. No obstant, que ningú no espere veure una obra plena de missatges tendenciosos ja que El traje és una comèdia plena d’humor i sarcasme.

 

El segon és el duel interpretatiu i fratern d’aquests dos grans actors que es tornen a trobar després de més d’una dècada. Recordem també que van tornar a treballar junts en l’irrepetible adaptació de Los santos inocentes de Miguel Delibes que vam poder veure a Las Naves del Español fa ara un any. Ambdós ens van regalar un Azarías i un Paco el Bajo que no oblidarem mai. Es tracta d’una batalla dialèctica i física plena de cruesa, de tensió i d’un humor surrealista. Per obres com aquesta, aquests dos monstres de la interpretació saben que no poden abandonar el teatre. Sembla que tots dos van instar Cavestany a tornar a pujar l’obra a les taules.

 

En tercer lloc, pel plantejament de la història. El text respecta la regla clàssica de les tres unitats. És el primer dia de rebaixes d’una grans magatzems d’una gran ciutat. S’ha produït la repetida imatge de la gent entrant a la desbandada amb la intenció d’atrapar la millor oferta, però hi ha hagut un accident. Saber què ha ocorregut realment esdevé l’assumpte principal, encara que això és sols un pretext. En una habitació del darrere o un soterrani, un estrany vigilant de seguretat (Luis Bermejo) interroga un estressat home de classe acomodada (Javier Gutiérrez), que va anar a comprar un tern, amb la intenció d’esbrinar els fets, o no? El vigilant comença un sospitós interrogatori que ens fa dubtar sobre el que ha passat realment. L’atmosfera asfixiant d’un espai tancat fa pujar els decibels del diàleg, a la vegada que treuen el cap dos espai fora de l’escenari: una habitació contigua on es troba la suposada víctima d’aquest accident i la casa de l’home de negocis que es cola en forma de trucada telefònica i per les quals emergeixen els seus conflictes familiars.

 

En quart lloc, en aquesta nova vida del text de l’obra, s’aprecia molt més el que té d’universal: posa de relleu la nostra terrible solitud, com d’artificial és la vida que portem i construïm, com de vulnerables som encara que ens ho neguem a nosaltres mateixos i com d’insensats, insensibles i psicòpates podem arribar a ser si ens deixem dur per aquesta societat que ens deshumanitza i ens arravata la nostra essència solidària i de col·laboració. La representació és breu; dura un poc més d’una hora. Ens queda la resta del temps per interrogar-nos sobre la nostra vida, quan es produeix el fos a negre.

 

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu