Baixant del Castell de Shobak, sota un sol encegador enming del desert, em vaig trobar un petit príncep beduí a la vora del camí. Jo no tenia cap avioneta espatllada, però les meues passes eren cansades i em sentia assedegada. El cor se'm va capgirar davant aquella trobada inesperada. Les pedres que deixava a cada banda havien adquirit un forma infantil. Era un miratge? Vaig pensar que el meu petit príncep beduí em demanaria que li dibuixara un be. Però no em va dir res; només em va mirar i va somriure. Ja havia perdut alguna dent de llet. El seus ulls eren negres com una nit estrelada. Em vaig apropar i li vaig parlar. Ell ni va intentar contestar-me. Només mirava i somreia. Mantenia el seu cosset dempeus amb dignitat despistada. El meu petit príncep beduí no em va demanar cap dibuix, perquè era un pastoret de cabres al desert.
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
La imaginación es portentosa, nos permite vivir momentos inolvidables que serían imposibles sin ella.
ResponderEliminarLa imaginación mantiene vivas nuestras esperanzas e ilusiones...
Eliminar