A hores d’ara, ja tots
sabem que a la Fira d’Agost de Xàtiva d’enguany no hi haurà espectacles
taurins. La decisió, que anava al programa dels partits governants, s’ha pres
després de dur a terme una consulta popular en la qual només ha participat un
25% de l’electorat. El nous consistoris que estan intentant de desenvolupar una
política més participativa, més enllà de la política representativa que hem
viscut a les darreres dècades, estan ensopegant amb allò que Ban Ki-moon
anomena el verí de la democràcia: l’apatia. Cal una autèntica presa de
consciència ciutadana d’assumir que la res
publica és cosa de tots i que tots n’hem de prendre partit. A més,
l’educació ha de jugar un paper fonamental en la formació de ciutadans
responsables.
També hem pogut
comprovar que la resolució s’ha acordat amb una minsa diferència entre el
partidaris de suprimir els festejos amb bous i els que demanaven continuïtat:
un 51% front al 49% amb una diferència de sols 75 vots. Si a aquest fet li
afegim la querella interposada a l’alcalde Roger Cerdà (PSPV) i als tinents
d’alcalde Miquel Lorente (EU) i Cristina Suñer (Compromís) per prevaricació i
per anar contra les tradicions i els drets cívics, la controvèrsia a la
conversa del cafè està garantida. Queda palès que ens manca cultura democràtica
als dirigents polítics i als ciutadans per mirar d’entendre i acceptar aquelles
decisions comunitàries contràries al que pensem. Em ve al cap el comentari d’un
polític espanyol, després del referèndum al Regne Unit, en el qual afirmava que el Brexit
era conseqüència de preguntar al poble; però també la incrèdula indignació de
tots els que no entenem els resultats de les eleccions generals del 26J. Per
cert, el marge entre els partidaris de marxar de la UE i els que s’estimaven
més romandre-hi ha estat ben estret, però ningú no ha qüestionat el resultat ni
ha insinuat que la votació s’haja de repetir ni ha provat de dur als jutjats la
disputa.
Ens trobem en una
democràcia embolada, on envestim com braus encegats i on el que compta és
l’espectable (no sé si taurí). Som davant la teatralització de les ideologies,
en lloc d’assistir a un debat d’idees i de projectes que cerquen la millora de
la vida dels ciutadans. Sembla que hi ha por de preguntar els ciutadans com
volen que siguen les seues institucions. Més que mai no podem tenir por a la
democràcia, ni tampoc al diàleg. Tanmateix, per tal que hi haja entesa, cal
parlar però també escoltar. Una política ocasional, del nom de la qual no faré
esment, que exerceix un càrrec públic a un ajuntament també, va declarar fa
pocs dies que la negociació és un signe d’intel·ligència. Doncs, ja sabem el
que ens toca.
Article publicat al diari Levante
22 de juliol de 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario