Carmen, nada de nadie de Francisco M. Tallón i Miguel Pérez García torna a la cartellera del Teatro Español (Sala Margarita Xirgú) de Madrid després d’esgotar entrades la temporada passada. L’equip artístic es manté, a excepció de l’actriu que interpreta el paper de la protagonista, que en aquesta ocasió és per Beatriz Argüello, que posa el focus en la lluita interna i personal de Carmen.
L’obra indaga en la biografia de Carmen Díez de Rivera, a la qual Francisco Umbral es va referir com a “musa de la Transició”. Aquesta ha estat l’única dona que ha desenvolupat la feina de cap de gabinet de Presidència del Govern des de la restauració de la democràcia a Espanya. Ho va fer en un moment crucial durant uns mesos convulsos de la transició: entre juliol de 1976 i maig de 1977. La determinació de Carmen davant qüestions transcendentals, com la legalització del Partit Comunista d’Espanya o la seua opinió sobre l’avortament, posa de relleu el paper fonamental d’aquesta dona, silenciat e inclús oblidat. En l’obra, també apareixen els noms masculins que han passat a la història amb major i menor fortuna: un dubitatiu Adolfo Suárez (Oriol Tarrasón), un desvergonyit Juan Carlos I (Víctor Massán) i Santiago Carrillo.
L’obra pren el títol de la lletra de la cançó Nada de nada de Cecília en clara al·lusió a la nostra història recent, però també al caràcter lliure, feminista, valent i independent d’aquesta dona que va lluitar, sovint sola, contra tot i contra tots, enfrontant-se als prejudicis de gènere i classe. Perquè Carmen pertanyia a una família aristocràtica, ben relacionada amb el règim franquista, que, malgrat haver-se format en Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques en la universitat i haver rebut la millor educació en Oxford i la Sorbona de París, va renunciar als privilegis de classe per defensar la igualtat i la justícia social. Avançada al seu temps, va haver d’enfrontar-se a la incomprensió i als prejudicis d’aquells que l’envoltaven, inclosa sa mare, amb qui va mantenir una relació problemàtica. Però Carmen també guardava un terrible secret familiar que va marcar la seua existència des de la joventut i que va refermar el seu caràcter de dona lluitadora i solitària, perquè la vida de Carmen Díez de Rivera va estar marcada per la tragèdia. “Jo vaig notar que alguna cosa s’havia trencat dins meu”. Teràpies de cures de son a França, ingrés en un convent de clausura, missions a Costa de Marfil… fins que va arribar a Ràdio Televisió Espanyola per treballar amb Adolfo Suárez.
Els autors han creat un artefacte teatral en el qual la ficció, on tot és mentida, serveix per desvelar la veritat d’aquest personatge històric i tornar-li la rellevància i el reconeixement que mereix. Per això, s’han capbussat en l’època i en les circumstàncies que van marcar a aquesta dona que va néixer a Madrid al 1942, presentant un muntatge on alguns flash-backs ens van explicant l’ésser humà que era Carmen i van desvetllant la incògnita que va condicionar el seu periple vital. Amb una posada en escena senzilla, marcada pels clarobscurs, les taules de despatx de Carmen i Suárez, uns diàlegs vius entre ambdós i la presència del mar que tant va estimar Carmen, la història es recolza en documents històrics gràfics i periodístics de l’època per situar en el context històric als espectadors més allunyats d’aquest període complex i convuls. Tot això per anar desgranant i apropant-nos a l’ésser humà trencat que batega sota el personatge històric apassionant. Carmen va morir de càncer al 1999 amb a penes 57 anys d’edat, encara que ella considerava que havia mort molts anys abans.
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
Foto de María José Mier
No hay comentarios:
Publicar un comentario