DRUK

Reconec que escriure aquesta ressenya amb ressaca no proporciona la millor disposició d’ànim. Potser hauria d’haver agafat paper i bolígraf per redactar aquestes línies amb l’alegria etílica amb què ens beneeix la cervesa. Potser hauria d’haver pres un alcoholímetre i haver mesurat el meu nivell d’alcohol en sang abans de decidir-me a escriure-vos. En aqueix cas, si el psiquiatra i escriptor noruec Finn Skårderud té raó, aquest text hauria estat molt més creatiu i brillant. Segons ell, naixem amb un dèficit de 0.05 % d’alcohol en sang i, quan compensem aquesta diferència, esdevenim la millor versió de nosaltres mateixos, mostrem el nostre autèntic jo creatiu i poderós. 

 

El director danès Thomas Vinterberg planeja la seua nova pel·lícula, Druk (Una altra ronda, 2020) a partir d’aquesta premissa i planteja una història interessant on reflexiona sobre l’alcohol a les nostres vides, per a bé i per a mal. Un grup de quatre professors, amics i col·legues a un institut de Copenhague, cansats i desmotivats amb les seues vides rutinàries i avorrides, decideixen mantenir aquesta taxa d’alcohol durant el dia i en la seua jornada laboral per demostrar que poden millorar en tots els aspectes de la seua vida: professional, familiar i personal. Ho proposen com un experiment sociològic i els resultats inicials no poden ser millors. Aleshores tots es posen d’acord per portar-lo més lluny i augmentar el límit diari a 0.10%. Aviat comencen a veure’s els perills i les conseqüències socials i familiars que aquest comportament portat al límit comporta.

 

El mèrit de la història és que ho concep sense moralismes i fluctuant, com un funàmbul, sobre la fràgil línia d’eufòria i destrucció que l’alcohol porta a tantes vides humanes. El film es basa en una obra de teatre que el propi Vinterberg va escriure mentre treballava a Burgtheater a Viena. Des del començament s’obren ja algunes incògnites, ja que comença amb una cita del filòsof existencialista danès Søren Kierkegaard: “Què és la joventut? Un somni. Què és l’amor? El contingut d’aquest somni”. A continuació, es presenta una escena en la qual un grup d’adolescent ebris juguen a fer carreres carregant caixes de cervesa, mentre han de seguir ingerint grans quantitats d’alcohol que no poden vomitar. Si ho fan, perden. Així ens convida a reflexionar sobre la cultura de l’alcohol en què tots estem immersos i que els nostres joves tan aviat assumeixen.

 

La primera inspiració del director sembla ser que va ser “una celebració de l’alcohol basada en la tesis que la història mundial hauria estat diferent sense l’alcohol”, encara que el plantejament es va transformar en quelcom més profund i existencial quan Ida, la filla del propi Viterberg, a qui està dedicada la cinta, va morir en un accident automobilístic sols quatre dies després d’acabar el rodatge. Ida anava a aparèixer com a una de les filles del protagonista fent el seu debut com actriu. Després de la tragèdia, el guió es va reescriure perquè “no hauria de tractar-se sols de beure. Es tractava de despertar a la vida”. Segons el director, “Una altra ronda va sobre viure en lloc de només existir”.

 

Martin, el protagonista, és un fastiguejat professor d’Història, interpretat per un Mads Mikkelsen en estat de gràcia. Ja va protagonitzar la inquietat La caça al 2012. Ens brida (mai millor dit) una supèrbia i irrepetible escena  final on podem embriagar-nos amb la seua brillant actuació i la música del tema principal de la pel·lícula What a Life de Scarlett Pleasure: un particular Carpe diem que l’espectador haurà d’interpretar i omplir de significat. Mentrestant, canteu amb mi mentre ballem amb una birra a les mans. Salut!

 

What a life, what a night
What a beautiful, beautiful ride
Don't know where I'm in five
But I'm young and alive
Fuck what they are saying, what a life

 

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu