JOKER

“El pitjor de tenir una malaltia mental és que la gent espera que et comportes com si no la tingueres”, afirma Arthur Fleck, protagonista de Joker, sens dubte, una de les pel·lícules de l’any. No es tracta d’un film de superherois, ja que és aquesta una historia de malvats, on hi ha nombrosos dolents socials, però que presenta la d’un antiheroi desolat. Gosar tractar el tema tabú de la malaltia mental en el cinema és valent; fer-ho en una superproducció de Hollywood és quelcom més que agosarat; indagar en les causes emocionals i socials que la provoquen és digne de respecte professional i artístic. I és que Todd Phillips apunta dues causes que empenyen el turmentat Fleck a l’infern mental, primer, i a la violència i l’assassinat, després: una infantesa de maltractament i desemparament i una edat adulta d’inadaptació en una societat inhumana i insolidària que mira cap a un altre lloc, perquè la realitat dels desfavorits és massa inquietant i desagradable. Recordem que la salut mental és la gran oblidada del nostre sistema de salut, però també de les nostres societats. No s’atén, no importa, s’hi viu girant-li l’esquena.  

La crítica social de la cinta és directa i brutal; potser quelcom maniqueista, però hem de tenir en compte que es tracta de l’adaptació d’un personatge de còmic. L’actual sistema capitalista ultraliberal està provocant unes desigualtats socials tan acusades i una borsa de població marginada que difícilment podrà gestionar en un futur. La violència i la rebel·lió esclataran en la cara dels poderosos, autoproclamats garants del sistema i d’uns valors que han prostituït d’una manera atroç. Els paral·lelismes amb la història que presenta Paràsits (Bong Joon-ho, 2019) acudeixen a la ment de l’espectador gairebé immediatament. Ambdós relats –el segon, probablement, amb més matisos– reflexionen sobre la societat terriblement egoista i miop que hem creat i en la qual vivim acomodats en un consum fàcil i low-cost.

Joker ens conta com es va crear el malvat de DC Còmics, però ens presenta un solent amb arestes, complex, turmentat, un home que es veu empès a l’abisme de la violència i el crim. Arthur Fleck és un pallasso marginat que lluita per la supervivència mentre somnia amb ser una estrella de l’humor com el seu admirat Murray Franklin (Robert de Niro). Mentrestant, la seua ment oscil·la entre la realitat i la imaginació, el riure i el plor, la tendresa i la violència, el suïcidi i l’homicidi. Joaquin Phoenix ens brinda una de les interpretacions més brillants dels últims temps, que espere que siga guardonada amb un premi Òscar. El seu inquietant i ambigu riure ens acompanya més enllà de la sala del cinema, una ganyota que ens interpel·la i qüestiona, i el seu esguard de sofriment i perplexitat ens obri nous interrogants. Allò tremend i fascinant de la narració és que entenem Arthur Fleck, compartim les seues reacciones i trobem una explicació raonable i racional al seu comportament. Serà perquè tots portem un Joker a dins? Serà perquè la bogeria és a aquesta desproporció?

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu