domingo, 29 de octubre de 2023

LA PORNOGRAFIA DELS NOSTRES FILLS

Els adolescents tenen un dispositiu mòbil propi a l’edat mitjana d’onze anys. Abans ja han navegat per Internet moltes vegades sense supervisió d’un adult. A més, en massa col·legis i instituts, s’ha implantat l´ús de tabletes, connectades a Internet, que no són més que un mòbil amb pantalla gran. Per cert, és humanament impossible controlar el que trenta adolescents estan veient en aquestes pantalles mentre s’ha d’impartir classe. A banda del que aquesta sobreexposició a les pantalles suposa per l’atenció i la concentració dels nostres nens i adolescents, indicaré sols algunes dades rastrejades en la xarxa.

 

Gairebé set de cada deu adolescents consumeix pornografia. El primer apropament a aquests continguts sol ser accidental i es produeix entre els nou i els onze anys. Segons passar el temps, per als joves, la pornografia esdevé el principal referent del comportament afectiu-sexual en una relació. El consum és percentualment major en el xics (80%) front a les xiques (40%). Pot semblar obvi però el consum excessiu d’aquest material té efectes distorsionadors en la psique dels nostres joves.

 

La industria pornogràfica es comporta com una droga, perquè té un efecte addictiu degut a la quantitat de dopamina que genera aquest plaer. No es tracta d’un plaer provocat per l’instint de supervivència de l’espècie humana que té el sexe real. La repetició de la conducta comporta que la persona perda la capacitat de controlar les seus pròpies sensacions i voluntat. Pensem que es tracta de menors en ple desenvolupament psico-afectiu i en creixement, no d’adults.  

 

Sembla que quan un adolescent desenvolupa una addicció a la pornografia, el cervell canvia la seua estructura química. L’expressió d’aquesta dependència es tradueix en símptomes d’ansietat, estrès, dificultat per concentrar-se en determinades tasques, temor a prendre decisions, canvis ràpids d’humor sense raó aparent, apatia, menys ganes de socialitzar, depressió. En estar exposats des d’una edat tan primerenca a aquests continguts, els adolescents generen una idea equivocada de les relacions sexuals. En molts casos, es tracta del seu primer apropament cap a un acte sexual previ a la pròpia experiència i tranformen el que veuen en la pantalla en una conducta sexual estàndard o normalitzada.

 

Amb el costum, visualitzen continguts pornogràfics cada cop més perillosos i nocius, assolint nivells alarmants. Com més s’altera el circuit de recompensa, es cerquen comportaments més extrems, alguns d’ells delictius com violacions en grup. Els adolescents que consumeixen aquests vídeos amb assiduïtat els consideren normals i poden arribar a adquirir conductes de risc.

 

Les dades estadístiques són preocupants: segons la Fundació Barrié, el 25% dels adolescents entre 12 i 14 anys consumeix pàgines a Internet de contingut pornogràfic. Aquest percentatge puja al 50% en la franja d’edat que va dels 14 als 16 anys i ascendeix al 65% entre els de 16 a 18 anys. El 58% ha contactat amb desconeguts a través d’Internet. El 18% de les xiques han sigut pressionades perquè enviaren fotos o vídeos sexuals (l’anomenat sexting).

 

La solució és complexa, però requereix d’una actuació urgent: és imprescindible que els progenitors seguen a parlar amb els seus fills de sexe, d’Internet i que en la conversa es parle de pornografia obertament. Si tenen fills adolescents, ja fan tard. Els nens i adolescents necessiten que els adults els protegim i els posem límits en el seu accés a Internet. Requereixen que estem amb ells. És fonamental que als centres educatius hi haja més programes d’educació psico-sexual i que no es censuren aquests continguts. Són necessaris, a més, plans de mediació en conflictes en els instituts que previnguen els casos d’assetjament i que milloren la convivència escolar. Però, els professors també necessitem que es torne a confiar en la nostra tasca i que ens donen unes condicions de treball (ràtios d’alumnes acceptables i menys hores lectives) amb què podem observar, escoltar i atendre el nostre alumnat (els seus fills) amb la calma que es mereixen. Ja fem tard.  

 

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu

 



No hay comentarios:

Publicar un comentario