domingo, 26 de noviembre de 2017

TOTS A LA PRESÓ

Els esdeveniments vessen a Catalunya. La sensació d’ésser a una muntanya russa política produeix vertigen. Els sentiments d’angoixa, alleujament, temor i il·lusió es succeeixen al món emocional dels catalans i d’aquells que ens sentim part d’aquest petit territori d’Europa. Els ressons berlanguians prenen caire dramàtic quan es colpeja a persones que pretenen exercir el seu dret a vot o es fica en la presó a càrrecs públics elegits democràticament pel poble. Els polítics, encarregats de treballar pel benestar de la població, incendien el panorama polític. Alguns es comporten com a autèntics piròmans. En els moments en què la situació sembla reconduir-se cap a la negociació, el caïnisme ibèric aflora i acaba imposant-se. Al pols entre Espanya i Catalunya ningú no cedeix, ningú no reconeix errors. Espanya és més poderosa i imposa la seua llei que el govern presidit per Rajoy interpreta de la manera més dura. Uns quants voldríem aqueix mateix rigor legislatiu i executiu en altres qüestions. Europa, amb la seua habitual desídia, mira cap a un altre lloc.

A la fi del carrusel, s’imposa la idea que vivim en un estat de dret amb una qualitat democràtica baixa, deficient. Guanya la decepció i el desconcert. Impera la llei del més fort que domina els mecanismes legals i judicials. La separació de poders esdevé una farsa mal interpretada. Judicialitzar un problema polític no millora la situació gens, l’empitjora perquè fa pujar el to de crispació i indignació i polaritza les posicions. La desafecció d’una part important dels catalans arriba a un punt de no retorn.

Qui pense que el problema polític català es resoldrà a base de cops de decrets-llei a la taula s’equivoca. Tampoc quedarà resolta la nit del 21-D. Una alta participació ciutadana a les eleccions del 21-D és necessària, gairebé imprescindible, perquè la realitat política del país quede retratada. Però qui opine que, després de les eleccions catalanes, el conflicte es resoldrà sol s’equivoca completament. La veu dels ciutadans ha de ser escoltada –hauria d’haver estat convocada a un referèndum pactat fa molt de temps–, però  independentistes i constitucionalistes hauran de seure a la taula i dialogar, sense demonitzar l’oponent polític. Els resultats que deixen les urnes han d’ésser assumits i respectats per ambdues parts. És inquietant que una d’elles ja haja manifestat quines són les seues intencions si el resultat no li és grat. Resulta paradoxal que un Estat, amb governs de diferent signe polític, s’haja assegut a negociar amb una banda terrorista en diverses ocasions i es negue a fer-ho amb polítics independentistes. Sense diàleg, acord i urnes no hi haurà una eixida digna al conflicte, una solució duradora i democràtica que no cerque la humiliació de la part més feble.

Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu


domingo, 12 de noviembre de 2017

CATALUNYA

Sou clam
i el vostre crit arriba fins aquí
sacsejant les nostres consciències.
Sou sageta de llum que assenyala
un horitzó inèdit de dignitat.
Sou verí que contagia la sang
de somnis de pau i llibertat.
Sou llampec que deixonda els ulls
ensopits per la por, encegats d'odi.
Sou odissea que camina avui
decidida, clara cap a un demà
de justícia i esperança.
Sou i sereu clam.
Begoña Chorques Fuster
Del poemari inèdit 'Desobediència'


domingo, 5 de noviembre de 2017

TODOS A LA CÁRCEL

Los acontecimientos se desbordan en Cataluña. La sensación de estar en una montaña rusa política produce vértigo. Los sentimientos de angustia, alivio, temor e ilusión se suceden en el mundo emocional de los catalanes y de los que nos sentimos parte de este pequeño territorio de Europa. Los ecos berlanguianos adquieren tintes dramáticos cuando se golpea a personas que pretenden ejercer su derecho al voto o se encarcela a cargos públicos elegidos democráticamente por el pueblo. Los políticos, encargados de trabajar por el bienestar de la población, incendian el panorama político. Algunos se comportan como auténticos pirómanos. En los momentos en que la situación parece reconducirse hacia la negociación, el cainismo ibérico aflora y acaba imponiéndose. En el pulso entre España y Cataluña nadie cede, nadie reconoce errores. España es más poderosa e impone su ley que el gobierno presidido por Rajoy interpreta de la manera más dura. Unos cuantos quisiéramos ese mismo rigor legislativo y ejecutivo en otras cuestiones. Europa, con su habitual desidia, mira hacia otro lado.

Al final del carrusel, se impone la idea de que vivimos en una estado de derecho con una calidad democrática baja, deficiente. Gana la decepción y el desconcierto. Impera la ley del más fuerte que domina los mecanismos legales y judiciales. La separación de poderes se convierte en una farsa mal interpretada. Judicializar un problema político no mejora la situación en nada, la empeora porque eleva el tono de crispación e indignación y polariza las posiciones. El desapego de una parte importante de los catalanes llega a un punto de no retorno. 

Quien piense que el problema político catalán se resolverá a base de golpes de decretos-ley en la mesa se equivoca. Tampoco quedará resuelta la noche del 21-D. Una alta participación ciudadana en la elecciones del 21-D es necesaria, casi imprescindible, para que la realidad política del país quede retratada. Pero quien opine que, tras las elecciones catalanas, el conflicto se resolverá solo yerra rotundamente. La voz de los ciudadanos debe ser escuchada –debería haber sido convocada a un referéndum pactado hace mucho–, pero independentistas y constitucionalistas deberán sentarse a la mesa y dialogar, sin demonizar al oponente político. Los resultados que arrojen las urnas deben ser asumidos y respetados por ambas partes. Es inquietante que una de ellas ya haya manifestado cuáles son sus intenciones si el resultado no le satisface. Resulta paradójico que un Estado, con gobiernos de distinto signo ideológico, se haya sentado a negociar con una banda terrorista en varias ocasiones y se niegue a hacerlo con políticos independentistas. Sin diálogo, acuerdo y urnas no habrá una salida digna al conflicto, una solución duradera y democrática que no busque la humillación de la parte más débil.

Begoña Chorques Fuster
Profesora que escribe
Artículo publicado en el periódico 'Agora Alcorcón'