domingo, 25 de febrero de 2018

¿POR QUÉ SOY FEMINISTA?

Walter es un estudiante de dieciséis años. Walter es venezolano y hace pocos meses que llegó de su país para vivir en Alcorcón. Walter es un alumno inteligente y curioso al que le gusta leer. Walter escribe bien, muy bien, y sabe exponer sus ideas y conocimientos tanto oralmente como por escrito. Soy su profesora y él es mi alumno. Sé poco más de Walter y no necesito saber más.

Hace unas semanas, Walter redactó un texto argumentativo en el que hacía una apasionada, a veces vehemente, defensa de la idea de que no debemos ser feministas. Desde aquel día, mantenemos una disputatio sobre el asunto. Walter y yo tuvimos ocasión de hablar acerca de nuestros puntos de vista y de contrastarlos. Me pidió referencias bibliográficas, documentales y películas que ilustraran el pensamiento feminista. Afirmó que le gusta tener en cuenta todos los lados de una historia, exponerse a las ideas de pensamientos políticos o filosóficos con los que no está de acuerdo y que estaba enormemente interesado en conocer más este movimiento. También me dijo que tenía la impresión de que yo (me habla de usted) sigo la misma línea de razonamiento. Tengo que confesaros que me sentí secretamente orgullosa y complacida de que piense eso de mí.

Walter me recomendó un documental llamado “The Red Pill”, dirigido por la estadounidense y exfeminista, Cassie Jaye. Por mi parte, le he sugerido dos lecturas: Todos deberíamos ser feministas (Ed. Literatura Random House, 2015) de la escritora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie y Zami, una nueva forma de escribir mi nombre (Ed. Horas y Horas, 2010) que es la autobiografía de la poeta afroamericana Audre Lorde. También le sugerí dos películas: Sufragistas (Sarah Gavron, 2015) y Figuras ocultas (Theodore Melfi, 2016), así como la serie de TVE, Clara Campoamor. La mujer olvidada (2011), protagonizada por Elvira Mínguez.

Walter me dijo que en su país esta forma de pensar no es lo común en absoluto. Debe saber que, en mi educación emocional y reglada, en los años 80 en España, lo feminista era visto con recelo y sospecha. Feminista era un adjetivo peyorativo. Aún hoy escuchamos con frecuencia: ‘Yo no soy feminista ni machista, porque creo en la igualdad’. ¿Acaso no es eso el feminismo? Es el movimiento social que pide para la mujer el reconocimiento de unas capacidades y unos derechos que tradicionalmente han estado reservados solo para los hombres. Ni más ni menos que eso.

Desde estas líneas me gustaría decirle a Walter que no ha sido ningún discurso filosófico o político lo que ha hecho que me declare feminista; lo que ha permitido aumentar mi espíritu crítico y cambiar, poco a poco, la visión que me impuso el mundo, han sido las circunstancias de injusticia social, propias y ajenas, que he ido viviendo a lo largo de los años: experimentar que las mujeres tenemos que demostrar con creces nuestra valía para acceder a un puesto de responsabilidad; que la maternidad y la conciliación familiar es el temido techo de cristal al que se exponen las mujeres que quieren desarrollar una carrera profesional exitosa; que la violencia de género, física y psicológica, contra las mujeres no tiene edad, clase social ni nivel de estudios y que muchas mujeres la han sufrido a lo largo de los años en silencio; que las víctimas de violaciones tienen que sufrir un sistema judicial que demasiado a menudo cuestiona su dolor. Walter, ha sido la rebelión y la empatía (llámalo sororidad) ante las situaciones de desigualdad y violencia contra las mujeres lo que han hecho de mí una feminista.  

Begoña Chorques Fuster
Profesora que escribe
Artículo publicado en el diario digital ‘Ágora Alcorcón’



domingo, 4 de febrero de 2018

POESIA EN VALENCIÀ DES DE MADRID

La professora xativina de castellà Begoña Chorques publica el poemari de temàtica amorosa «olor de poma verda»

Treballar i viure a Madrid des de fa vora vint anys no ha impedit Begoña Chorques (Xàtiva, 1974) emprar el valencià per al seu debut en la poesia. Dissabte presenta a la seua ciutat Olor de poma verda. La definició de l´editorial diu que el llibre et porta de l´exaltació de l´encontre eròtic i el descobriment de l´amor vigorós a Trobada (primera part), travessant el desert del desig no compartit o l´obert acomiadament, amb una espurna d´esperança per recuperar la llibertat compromesa en la trobada amorosa a Desencís (segona part), fins a fer un pas cap a la solitud acceptada i tranquil·la i l´estima coneguda i assossegada de Casa i univers (tercera part). 
L´autora admet que algú es puga sorprendre pel fet que, en un context personal i professional totalment en castellà s´haja posat a escriure en valencià. Però explica que no haguera estat possible d´una altra manera. «Escriure en valencià no és una tria per a mi; és una cosa natural... El que és estrany seria escriure en castellà. Tot i que a Xàtiva, i això és el que em sorprén més, algunes persones de la família no esperaven que fóra així».
De l´acollida que puga tindre el fet d´escriure en valencià a Madrid, Begoña explica que «la gent del meu entorn, de l´institut, expressa el temor de no entendre els poemes... Però ací [a Madrid] distribuiré el llibre amb un CD amb les traduccions. I una vegada això està solucionat, s´han mostrat molt receptius davant el fet que jo m´expresse literàriament de la mateixa manera que ho feia a Xàtiva, a ma casa...». 
El contingut eròtic de la primera part del llibre vincula l´obra de Begoña amb la de tot un referent al respecte: Estellés. «Mira, curiosament, l´editor diu el mateix: diu que tinc coses d´Estellés i de Martí i Pol també. I és tot un honor eixa comparació, però el meu llibre conté un punt de vista més femení. No només això „subratlla Chorques„ sinó que el jo poètic i el tu poètic són els dos femenins. I eixa és una conquesta personal, ja que li he dedicat el llibre a la meua dona, amb la que porte ja 16 anys», conta. De la segona part del llibre, l´autora explica que «és el procés pel qual passa tota relació: decepció, topar-te amb una altra realitat... Ja no és tot tan meravellós com al principi», afirma. Finalment la tercera part parla del «retrobament amb un cos amic». «Es tracta principalment de poesia amorosa, encara que hi ha algun poema de temàtica existencial i algun de social, tenint en compte els temps que vivim...», resumeix. 
L´obra va prologada per Luis Fuente Pérez, que ha dit de Chorques que és «escriptora lenta, com Jaime Gil de Biedma, ja que aquesta és la primera obra que publique». La poeta de Xàtiva admet que és lenta en dos sentits: en tardar tant a deixar d´estar inèdita i en l´obsessió pel resultat final, ja que el poemari va començar a prendre cos en 2010, inclús abans però l´autora el va deixar al calaix. «Acabar l´0bra ha estat tota una fita per a mi», bromeja. 
Poeta accidental 
Begoña Chorques Fuster va viure a Xàtiva fins al 1997 i des d´aleshores, resideix a Madrid on actualment fa classe de Llengua i Literatura a un institut públic. Considera que escriu poesia de manera accidental. És llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de València i en Filologia Catalana i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. A www.lletra.uoc.edu es pot llegir el seu treball El cos i el desig en Aloma.

Article publicat al diari Levante EMV
3 de febrer de 2016
Agustí Garzó

LINK: http://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2016/02/03/poesia-valencia-des-madrid/1374037.html