PROU!

Amb motiu de la celebració del 25N, Begonya Pozo i Carolina Otero han coordinat l’Antologia poètica plurilingüe per l’eliminació de les violències contra les dones i les criatures que ha estat publicada de forma digital. Aquesta ha estat la meua aportació.

POEMA INÈDIT

 

No li ho havies contat mai a ningú.

Ho havies enterrat al cor. 

O al fetge. O als pulmons.

Ho havies cobert amb anys de sorra.

Vivies com si no hagués ocorregut mai.

No gosaves parlar-ho, dir-ho.

Si no li poses mots, és com si no hagués passat.

Amb tot vas seure en aquella estranya butaca.

Tot just enfront d’aquella dona estranya.

El detonant semblava ser un altre.

Però aquella tarda vas començar a parlar-ne.

Encara recordes el terrabastall que va venir.

I tanques el ulls.

Perquè sempre farà mal. 

 

                                               Begoña Chorques Fuster

                                               Poema inèdit

 

 

No se lo habías contado nunca a nadie.

Lo habías enterrado en el corazón.

O en el hígado. O en los pulmones.

Lo habías cubierto con años de arena.

Vivías como si no hubiese ocurrido nunca.

No te atrevías a hablar de ello, a decirlo.

Si no le pones palabras, es como si no hubiera pasado.

Aun así te sentaste en aquella extraña butaca.

Enfrente de aquella mujer extraña.

Pero aquella tarde comenzaste a hablar.

Todavía recuerdas el terremoto que vino.

Y cierras los ojos.

Porque siempre dolerá.