El suro flota perquè és molt lleuger i menys dens que l’aigua, per tant, la força que exerceix cap amunt és major que el pes que té aquest material resistent i aïllant tèrmic. Per tant, la seua lleugeresa provoca la seua versatilitat per no esfondrar-se. El dilema que es planteja és el següent: un Professor (Ramón Barea) d’Ètica i Filosofia Política de més de setanta anys té la possibilitat de rebre un innovador tractament que el salvarà d’un càncer terminal. La disjuntiva radica en el fet que l’aparell que li proporcionarà aquest tractament ha estat donat per un multimilionari al sistema públic de salut. El Professor, un intel·lectual tradicionalment compromès amb el progressisme i amb les idees d’esquerra, ha estat molt crític amb aquesta donació, ja que ho considera una treta per evadir impostos, que sobretot les grans fortunes han de pagar, i una rentada d’imatge pública d’aquest ric. Ara es troba en la cruïlla: ha de triar entre la vida i la mort; acceptar el tractament i salvar-se o mantenir-se fidel a les seues idees. Serà capaç el Professor de mantenir-se a flotació com el suro, encara que això supose renunciar als seus ideals? Què significa exactament “mantenir-se a flotació”?
El Professor ha pres una decisió i ho farà públic en horari de màxima audiència. Però, al seu despatx, irromp un Alumne (interpretat per Patxo Tellería, el mateix autor del text) de seixanta anys amb qui sembla tenir qüestions pendents. Perquè, a poc a poc, segons es desenvolupa el diàleg entre ells, anirem desvelant com el Professor ha sigut capaç d’anar adaptant el seu discurs, amb el pas dels anys, a les noves circumstàncies. És lícit fer això o, senzillament, inevitable?
Així El dilema del corcho (Kortxoaren dilema, 2023) es presenta com una obra que aborda conflictes polítics i dilemes morals amb molta càrrega de profunditat. No obstant, ho fa en clau de comèdia d’embolic, difuminant els límits dels gèneres clàssics, no com un drama polític. L’autor, Patxo Tellería, ja va demostrar una gran habilitat en el gènere còmic amb la superba Páncreas (Pankreas, 2014), Tragicomedia de vida y muerte o cómo juega a veces la suerte: deliciosa comèdia àcida, escrita en vers per tres actors, on ja ens plantejava els seus dubtes sobre la mort, l’amistat i la mateixa condició humana.
La trama de la obra presenta canvis de registre sorprenent per l’espectador, fins el punt de mostrar-se propera al thriller i fer-nos una picada d’ullet metateatral, perquè ningú sembla ser el que és en aquesta obra teatral, que és la vida, o la identitat que creiem haver construït durant tota la nostra existència es pot esquerdar quan arriba el moment crucial i ens trobem davant del precipici de la mort i de la supervivència mateixa. Tot s’hi val enfront d’una alternativa semblant? Aquest és el nostre dilema, que estem fets de suro, material lleuger i frèvol. Tota una disjuntiva.
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
