La pira és una trilogia que Alfredo Sanzol, nou director del Centro Dramático Nacional, va concebre durant el confinament. Es tracta de tres peces amb els subtítols, La commoció, La distància i La incertesa que, alhora, està formada per tres obres teatrals breus escrites per dramaturgs, homes i dones, assidus en la cartellera madrilenya. Aquestes peces es van idear per ser representades sense públic i emeses, per streaming mitjançant La ventana del CDN que va nàixer també durant el tancament d’aquesta primavera, i així es van retransmetre per les xarxes socials a finals de juny.
Cada part té una direcció i un equip artístic diferent. Amb el format en streaming han reivindicat la importància del directe al teatre: “Quina manera de pidolar una mirada”, exclamava un personatge de La incertesa. I és que un teatre sense públic no és teatre. Els actors es van enfrontar a una representació sense espectadors al Teatre María Guerrero i potser van sentir el mateix estupor i la mateixa estranyesa que nosaltres quan vam contemplar els nostres carrers totalment buits. Al setembre, la sèrie fou representada amb públic al Teatro Valle-Inclán encara que a La distància ja ens van advertir que havíem de comportar-nos com si realment no hi fórem. Aquestes obres es van concebre per ser representades amb un públic que les veiés des de la distància. “La distancia que ens uneix” a tots el que estimem el teatre.
La primera producció, La commoció, obra d’Alfredo Sanzol, Victoria Szpunberg i Eva Mir, és una reflexió sobre l’inesperat de la situació en la qual tots ens hem vist immersos arrel de la pandèmia. Expressa el trauma persona i col·lectiu que va suposar veure’ns tancats a les nostres cases de la nit al matí, arrencats de les nostres rutines i quotidianitat, la malaltia pròpia i aliena i la mort de tants milers de persones.
La distància, amb textos de Pau Miró, Andrea Jiménez i Noemí Rodríguez i Juan Mayorga, s’ocupa de la separació, en sentit literal i figurat, imposada per evitar el contagi, i tot el que comporta aquesta nova realitat. Les tres peces giren entorn al teatre: des de com s’enfronten a l’acomiadament els treballadors del teatre a com d’absurds resulten els assajos als temps del coronavirus (sabem que no sols els assajos). La peça de Mayorga, amb un profund significat metafísic, indaga en el que suposaria que ens oblidàrem del teatre.
La incertesa, el tercer i últim dels muntatges, compost per Pablo Remón, Denise Despeyroux i Lucía Carballal, presenta els dubtes d’un director de teatre expressats al seu diari, inclosa la malaltia. La situació que vivim és tan estranya que se’ns cola una extraterrestre al saló, que ens parla d’altres normalitats. La perplexitat en què ens ha deixat tot això és tal que pot comportar crisis artístiques i personals per no saber gairebé res del futur incert que ens espera.
La pira és un exercici col·lectiu, de dramaturgs, actors, equips artístics i espectadors, per intentar entendre una mica més tot el ens ha passat. Proposen un viatge a través de les nostres vivències durant aquests mesos per expressar, en veu alta, en forma de drama i comèdia, l’allau d’emocions i pensaments que han recorregut els nostres cossos. Ens posa en contacte amb els nostres fantasmes de la passada primavera. A tots ens resta el dubte de no saber como afectarà tot això al teatre, a les nostres rutines, al futur. Gairebé no sabem res.
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
No hay comentarios:
Publicar un comentario