#Plaer femení és un documental de
Barbara Miller que tota adolescent i dona jove hauria de veure. La directora hi
recull el testimoni de cinc dones empoderades d’orígens ben diferents i amb
unes circumstàncies personals molts diverses. Totes tenen en comú que van haver
de rebel·lar-se contra les seues comunitats i viure l’ostracisme i
l’enfrontament amb els seus entorns socials, culturals i religiosos. Segons
Miller, arreu del món i de maneres diferents, “el cos de les dones i la seua
sexualitat continuen essent controlats.”
Deborah Feldman és una escriptora americana, mare d’un fill, que
viu a Nova York exiliada de la comunitat jueva ortodoxa on va créixer i on fou
educada a Brooklyn. Leyla Hussein és
una psicoterapeuta i activista social d’origen somali, víctima de l’ablació
genital quan era una nena de set anys i que viu amb la seua filla adolescent a
Londres. Rokudenashiko és una
artista pop japonesa que fou jutjada per obscenitat per fer motlles de la seua
vagina per elaborar obres d’art i acabar amb el tabú del sexe femení al Japó. Doris Wagner-Reisinger és una filòsofa,
activista pels drets de la dona i ex monja alemanya que fou violada per un
membre del clergue i assetjada per un altre sacerdot que va demanar ser el seu
confessor i al qual va acabar denunciant. Vithika
Yadav és una activista pels drets humans, sexuals i de gènere a l’Índia,
que defensa els matrimonis per amor i que pretén acabar amb els casaments
concertats entre adolescents.
#Plaer femení és un al·legat pel dret
d’autodeterminació que tenen les dones sobre el seu propi cos i la seua pròpia
vida, però també és una defensa del dret a una sexualitat plena per a les
dones. Potser puga semblar-nos quelcom superat a la nostra societat occidental,
o ja no tant després de l’última onada feminista amb la seua conseqüent
reacció. Mitjançant aquestes cinc dones, aquesta història deixa en evidència
com les estructures socials, apuntalades per les creences religioses, han
demonitzat la sexualitat femenina i l’han feta esdevenir una eina d’opressió.
Malgrat la distància geogràfica i cultural de tots els seus relats, trobem un
punt en comú: la negació del plaer femení i el control de la reproducció han
estat els mecanismes que la meitat de la població ha tingut per sotmetre
l’altra meitat. Miller afirma que aquesta no és una pel·lícula sobre les
religions, no obstant això, el paper que han desenvolupat per perpetuar els
privilegis masculins a les estructures de poder es revela com un argument
incontestable en la història d’aquestes cinc veus femenines. “Els
paral·lelismes a nivell mundial són aterridors.” Mutilacions, abusos,
esclavitud, violacions, matrimonis forçats són els instruments de sotmetiment
cultural i religiós que han emprat el judaisme, el cristianisme, el bramanisme,
el budisme i el islamisme. Totes estan basades en la misogínia i en el principi
que el cos de la dona és un objecte que ha de satisfer la sexualitat dels
homes.
Refaig la meua tesi i concloc:
#Plaer Femení és un documental de Barbara
Miller que totes les dones haurien de veure amb els homes que estimen i
defensen les dones.
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
No hay comentarios:
Publicar un comentario