FENT LLUM

Les dones del col·lectiu Ve-la luz han tornat a la Puerta del Sol de Madrid. Dos mesos després d’haver deixat la vaga de fam que mantenien durant setmanes, es senten defraudades per les promeses incomplides d’uns polítics que, un vegada més, no estan a l’alçada dels problemes dels ciutadans. Els hi van prometre ser part activa en una taula de negociació l’objectiu de la qual era la redacció i l’impuls d’un gran Pacte d’Estat contra la violència masclista, un terrorisme silenciós que l’any passat va passar per damunt de la vida de 54 dones i al 2017 ja en són 27. Hi ha una dada esquinçadora que s’afegeix a aquestes xifres: la mort de quatre dels seus fills.

Aquesta associació gallega per la defensa de dones i nens supervivents de la violència de gènere i/o abusos proposa la inclusió de 25 punts en aquesta llei necessària i imprescindible per detenir aquest degoteig constant de dones assassinades. Reivindiquen des de l’impuls de la llei del 2004 mitjançant una llei integral, que proveisca les víctimes del reconeixement i el dret a les mateixes ajudes que per terrorisme, fins que es reculla la figura del feminicidi. Entre altres punts, reclamen que l’Estat es faça càrrec del procés de recuperació de les víctimes mentre continue el procés judicial i de les pensions alimentàries dels menors.

El Congrés ha fet el primer pas perquè els fills de dones assassinades per les seues parelles o exparelles tinguen dret a una pensió d’orfenesa d’un mínim de 677 euros al mes. De bell nou, la inoperància, la desídia i la manca de voluntat política d’encarar un problema fonamental sols s’hi veu alterada quan el focus mediàtic s’hi col·loca. Sembla que l’arc parlamentari sols reacciona davant l’efectisme que provoca un titular periodístic.

Però, per damunt d’aquestes dades crues i descoratjadores, s’imposa una idea que s’ignora i que hom li dona les espatlles: EL MASCLISME MATA. Aquest masclisme està instal·lat en el nostre dia a dia, ens l’inoculen a l’educació heteropatriarcal, aparentment innòcua, que rebem, ens hi arriba en forma d’acudit en la nostra quotidianitat, marca i condiciona molt sovint les nostres relacions socials, familiars, laborals... El fet habitual que es vulga contaminar el terme ‘feminisme’ i que es qüestione el seu significat ja és una forma de masclisme perquè –hem de ser conscients– resta molt de masclisme latent a la nostra societat. És un masclisme que moltes vegades es disfressa de falsa progressia, d’intel·lectualitat, que es guarneix amb un discurs construït d’història i de paraules fàtues. Aquest masclisme exerceix una violència invisible sobre totes les dones, sobre aquelles que volem ser-ne conscients i canviar-ho a poc a poc, sobre aquelles que hem estat vençudes per un discurs masculí dominant i ens mostrem més submises. Aquest masclisme, suposadament inofensiu, de vegades es transforma i adopta formes de brutalitat i violència extremes. És per això que és necessari i imprescindible un Pacte d’Estat contra la violència masclista.

Begoña Chorques Fuster

Professora i escriptora
Fotografia de María José Mier Caminero