“El pitjor de tenir una
malaltia mental és que la gent espera que et comportes com si no la tingueres”,
afirma Arthur Fleck, protagonista de Joker,
sens dubte, una de les pel·lícules de l’any. No es tracta d’un film de
superherois, ja que és aquesta una historia de malvats, on hi ha nombrosos
dolents socials, però que presenta la d’un antiheroi desolat. Gosar tractar el
tema tabú de la malaltia mental en el cinema és valent; fer-ho en una
superproducció de Hollywood és quelcom més que agosarat; indagar en les causes
emocionals i socials que la provoquen és digne de respecte professional i
artístic. I és que Todd Phillips apunta dues causes que empenyen el turmentat
Fleck a l’infern mental, primer, i a la violència i l’assassinat, després: una
infantesa de maltractament i desemparament i una edat adulta d’inadaptació en
una societat inhumana i insolidària que mira cap a un altre lloc, perquè la
realitat dels desfavorits és massa inquietant i desagradable. Recordem que la
salut mental és la gran oblidada del nostre sistema de salut, però també de les
nostres societats. No s’atén, no importa, s’hi viu girant-li l’esquena.
La crítica social de la
cinta és directa i brutal; potser quelcom maniqueista, però hem de tenir en
compte que es tracta de l’adaptació d’un personatge de còmic. L’actual sistema
capitalista ultraliberal està provocant unes desigualtats socials tan acusades
i una borsa de població marginada que difícilment podrà gestionar en un futur.
La violència i la rebel·lió esclataran en la cara dels poderosos,
autoproclamats garants del sistema i d’uns valors que han prostituït d’una
manera atroç. Els paral·lelismes amb la història que presenta Paràsits (Bong Joon-ho, 2019) acudeixen
a la ment de l’espectador gairebé immediatament. Ambdós relats –el segon,
probablement, amb més matisos– reflexionen sobre la societat terriblement
egoista i miop que hem creat i en la qual vivim acomodats en un consum fàcil i low-cost.
Joker ens conta com es va crear el malvat de DC Còmics,
però ens presenta un solent amb arestes, complex, turmentat, un home que es veu
empès a l’abisme de la violència i el crim. Arthur Fleck és un pallasso
marginat que lluita per la supervivència mentre somnia amb ser una estrella de
l’humor com el seu admirat Murray Franklin (Robert de Niro). Mentrestant, la
seua ment oscil·la entre la realitat i la imaginació, el riure i el plor, la
tendresa i la violència, el suïcidi i l’homicidi. Joaquin Phoenix ens brinda
una de les interpretacions més brillants dels últims temps, que espere que siga
guardonada amb un premi Òscar. El seu inquietant i ambigu riure ens acompanya
més enllà de la sala del cinema, una ganyota que ens interpel·la i qüestiona, i
el seu esguard de sofriment i perplexitat ens obri nous interrogants. Allò
tremend i fascinant de la narració és que entenem Arthur Fleck, compartim les
seues reacciones i trobem una explicació raonable i racional al seu
comportament. Serà perquè tots portem un Joker a dins? Serà perquè la bogeria
és a aquesta desproporció?
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
No hay comentarios:
Publicar un comentario