domingo, 2 de diciembre de 2018

25 ANYS DESPRÉS

                                               Per a Lola

Vèiem Xàtiva des del Bellveret.
El sol s'esvarava sense soroll,
suaument havia perdut l'escalfor
feroç del migdia. Amb l'esguard posat
al confí de cases que es perfilava,
vam anar dissolent amb les paraules
els records, de llunyans i de propers,
punyents, gairebé sempre dolorosos.
No servim pas per a viure, em vas dir.
Una fragància de timonet
va ensumar l'alè de l'amistat
que ens va dibuixar com dones de fang.
Els mots, una altra vegada els mots,
em van fregar la pell amb serenor
de mare de família nombrosa,
amb mans terroses llaurades pels anys  
que s'alien amb la vida per aprendre'n.
Alguna cosa estarem fent bé
que seguim amb els peus a aquesta terra.
Aquella tarda ens vam retrobar
amb sabor de timonet a les dents. 

                                                    Begoña Chorques Fuster
                                                    ABSÈNCIA / AUSENCIA
                                                    Ed. Círculo Rojo, 2018




25 AÑOS DESPUÉS

Para Lola

Veíamos Xàtiva desde el Bellveret.
El sol se deslizaba sin ruido,
suavemente había perdido el calor
feroz del mediodía. Con la mirada posada
en el confín de casas que se perfilaba,
fuimos disolviendo con las palabras
los recuerdos, lejanos y cercanos,
punzantes, casi siempre dolorosos.
No servimos para vivir, me dijiste.
Una fragancia de tomillo
aspiró el aliento de la amistad
que nos dibujó como mujeres de barro.  
Las palabras, otra vez las palabras,
me rozaron la piel con serenidad
de madre de familia numerosa,
con manos terrosas labradas por los años
que se alían con la vida para aprender de ella.
Algo estaremos haciendo bien
que seguimos con los pies sobre esta tierra.
Aquella tarde nos reencontramos
con sabor de tomillo en los dientes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario