Les restes mortals del
dictador Francisco Franco han de ser traslladades del Valle de los Caídos. Han
passat quaranta-tres anys des de la seua mort; sembla que ha arribat el moment
que aquest monument a la vergonya sigui desmantellat. És inadmissible en una
democràcia moderna que existeixa un santuari que reta homenatge a una dictadura
feixista que es va perpetuar al poder al llarg de gairebé quatre dècades. El
govern socialista encapçalat per Pedro Sánchez ha de cercar la millor fórmula
jurídica per garantir que aquesta exhumació no tinga volta enrere.
Es tracta d’una
recomanació de Nacions Unides. Alguns ministres han assenyalat que és un mandat
democràtic votat al Congrés del Diputats, que l’anterior executiu del PP va
ignorar; altres polítics han declarat que la societat espanyola ja és
suficientment madura perquè aquest trasllat es faça sense conflictes. Es tractava
realment d’una manca de maduresa democràtica de la ciutadania? O potser mancava
determinació per emprendre un trasllat que aixecava butllofes als sectors més
reaccionaris? O és que aqueixes resistències properes al franquisme han perdut
poder d’influència o s’han allunyat dels poders fàctics? El que sembla
inevitable, a la fi, és que a Espanya deixarà d’haver un monument d’exaltació
del feixisme amb el beneplàcit de l’Església catòlica. L’Arquebisbat de Madrid,
proper al papa Francesc, ha afirmat que no s’oposarà a l’exhumació.
S’imaginen un monument
d’aquestes característiques a les afores de Berlín o al cor de Roma? No per
repetit i sabut és menys cert aquest argument. Potser haurem de preguntar-nos
per què fou possible a Espanya i és impensable a Alemanya o Itàlia, per què
aquí s’ha assumit amb una naturalitat inversemblant durant decennis. Fou
aqueixa transició realment tan modèlica com ens han inculcat als nascuts a
partir dels setanta? El relat d’aquest període històric apassionant és tan
uniforme i unívoc com s’ha pretès des de determinades instàncies?
Potser el govern de
Sánchez i el parlament espanyol no haurien de conformar-se sols amb aquesta
exhumació. El revisionisme hauria d’imposar-se i l’aplicació de la Llei de
Memòria Històrica de Zapatero hauria de fer-se efectiva finalment. Amb tot,
hauria de retirar-se les condecoracions al torturador Billy el Niño, junt amb
les millores econòmiques en la seua pensió que suposen; s’hauria de retirar el
ducat de Franco acabat de concedir a la seua néta, així com els 39 títols
nobiliaris que va concedir el dictador i que segueixen apareixent al registre
de ‘grandezas y títulos del reino’
del Ministeri de Justícia; a més, cal il·legalitzar la Fundació Francisco
Franco que fa apologia del feixisme amb diners públics rebuts de subvencions;
però, sobretot, s’haurien d’exhumar les restes de tots els que van patir
persecució del franquisme que romanen en cunetes i fosses comuns.
Què es pot fer amb el
Valle de los Caídos després del trasllat? Cal reconvertir-lo en un memorial que
recorde el que va ocórrer i mai no ha de tornar a succeir. No comparteix la
idea que puga ser un monument a la reconciliació perquè, durant massa anys, ha
estat per recordar-nos com una Espanya va aixafar, assassinar, reprimir i
silenciar a l’altra. Aquest Valle fou construït per presos polítics republicans
condemnats a treballs forçats que, en massa casos, s’hi van deixar la vida
literalment i que romanen allí soterrats
prop del dictador.
Malgrat l’oposició de la
família i que hi haja afirmat que no es faran càrrec de les seus restes perquè
no pot garantir que la seua tomba no siga profanada, sembla que la destinació
més probable de Franco siga Mingorrubio, el cementeri de El Pardo, on hi ha una
capella en la cripta de la qual es troba la tomba de Carmen Polo, la seua dona, morta al 1988. En aquest cementeri estan soterrades figures funestes
del Franquisme com Carrero Blanco, Arias Navarro i alguns ministres i militars.
Ha passat gairebé desapercebut el fet que el manteniment d’aquesta cripta
privada corre a càrrec de l’Ajuntament de Madrid, encara que a la Funerària
Municipal no hi ha constància de factura alguna. Són aquestes concessions fetes
a qui va ser la família més poderosa d’aquest país? S’ha de pagar la
conservació d’aquest fossar amb diners de tots els madrilenys?
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
No hay comentarios:
Publicar un comentario