Per a Colometa
Mans lleials i tendres
que em pentinen els cabells de neu,
que penetren amb fermesa
la templa de ma memòria
i que fan que jo
ja no siga jo
sinó només un nen petit
indefens i nu.
Dits eixerits i prims
amb què prems les tecles
del meu passat vell i trist
cercant nous acords
d’esperança i futur.
Ungles lleus i breus,
que endrecen amb el tou
l’orfenesa del meu seny,
escrivint àgilment i clara
els llindars d’antigues ferides.
Mans amoroses de mare
on confie l’esgotament del viure.
TEMPLANZA
Manos leales y tiernas
que me peinan los cabellos de nieve,
que penetran con firmeza
la sien de mi memoria
y que provocan que yo
ya no sea yo
sino solo un niño pequeño
indefenso y desnudo.
Dedos despiertos y delgados
con que pulsas las teclas
de mi pasado viejo y triste
buscando nuevos acordes
de esperanza y futuro.
Uñas leves y breves,
que ordenan con las yemas
la orfandad de mi cordura
escribiendo clara y ágilmente
los límites de antiguas heridas.
Manos amorosas de madre
donde confío el agotamiento de vivir.
Begoña Chorques Fuster
'Olor de poma verda'
Ed. Neopàtria, 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario