Els parcs, aqueixos parcs, els parcs,
els teus parcs que t’han vist besant
a dentades, fent mossegades,
amb desconcert i malaptesa,
han contemplat aclaparats,
una mica avergonyits,
els experiments primerencs
de l’adolescència audaç.
T’han sorprès amb no sé pas qui
jugant amb l’amor, la follia.
Han descobert el joc impúdic
del teu cos i les teues mans.
T’han vist els membres enllaçats
a un cos que no era pas teu.
T’han contemplat i s’han callat.
Ahir et van sorprendre de nou
estimant amb saliva nova
amb el teu cos nou ja de dona
solemnement llaurat pel temps.
Aqueixos parcs se t’han fet cova
per acollir-te clandestins
per deixar-te en llibertat.
Els parcs, els nostres parcs, els parcs,
que ahir ja et van trobar
abraçada al cos que és el teu.
Ens han contemplat i han somrist.
Begoña Chorques Fuster
Olor de poma verda
Ed. Neopàtria, 2016.
GEOGRAFÍA URBANA
Los parques, esos parques, los parques,
tus parques que te han visto besando
a dentelladas, dando mordiscos,
con desconcierto y torpeza,
han contemplado abrumados,
un poco avergonzados,
los experimentos primerizos
de la adolescencia audaz.
Te han sorprendido con no sé quién
jugando con el amor, con la locura.
Han descubierto el juego impúdico
de tu cuerpo y de tus manos.
Te han visto los miembros enlazados
a un cuerpo que no era tuyo.
Te han contemplado y se han callado.
Ayer te sorprendieron de nuevo
amando con saliva nueva
con tu cuerpo nuevo ya de mujer
labrado solemnemente por el tiempo.
Aquellos parques se te han hecho cueva
para acogerte clandestinos
para dejarte en libertad.
Los parques, nuestros parques, los parques,
que ayer ya te encontraron
abrazada al cuerpo que es el tuyo.
Nos han contemplado y han sonreído.
No hay comentarios:
Publicar un comentario