T’imagines que ets guapa, jove i tens tot el futur per davant? T’imagines que ets una prometedora i brillant estudiant de Medicina? T’imagines que tens un pares que es preocupen per tu i et cuiden? T’imagines que tens una gran amiga en qui pots confiar i donar suport? Aquesta és la vida de Cassie, una jove prometedora, fins que un tràgic succés condueix la seua vida a una via morta. La protagonista pateix un trauma, junt amb la seua millor amiga, del qual no és capaç de recuperar-se.
Anys després, a punt de complir la trentena, Cassie no ha aconseguit encarrilar la seua existència: va abandonar la carrera de Medicina, treballa en una cafeteria, viu encara amb els seus pares i porta una doble vida nocturna de difícil explicació. Però, una trobada atzarosa li donarà una nova oportunitat: un dia ensopega amb Ryan (Bo Burnham), un antic company de la carrera, amb qui comença a sortir. Això últim ens situa en l’esfera de la comèdia romàntica, amb una embafadora presència del rosa i de cançons de Paris Hilton i Brintney Spears. Però res és el que sembla.
La guionista i actriu londinenca Emerald Fennell debuta en la direcció de forma sorprenent amb aquesta cinta de 2020 que no deixa indiferent ningú. Hi va aconseguir l’Òscar a millor guió original. Pertanyent al subgènere de terror de rape and revenge, l’argument oscil·la entre la comèdia negra, els suspens i el drama. Cassie, interpretat per una superba Carrie Mulligan (An education o Sufragistes), ix per les nits per prendre venjança de potencials agressors sexuals que s’aprofiten de dones èbries.
Mitjançant sorprenents girs de guio, com a conseqüència d’aquest fortuït encreuament, Cassie té la possibilitat de planejar la venjança que es mereixen cadascun dels actors d’aquell obscur succés: una companya de facultat poc empàtica, l’advocat del cas, la degana de la facultat i Al Monroe, el prometedor estudiant de Medicina acusat en aquell moment de violació. Amb la seua implacable astúcia i la seua intel·ligència desbordant, Cassie deixa en evidència les demolidores conseqüències que l’engranatge masclista de la nostra societat té per les dones que no segueixen el patró. De forma progressiva, ens revela les implicacions catastròfiques que les nostres reaccions masclistes i conservadores a l’ús poden tenir davant de determinats actes. Per damunt de tot, preval el doble raser amb què som mesurats socialment homes i dones.
A aquesta pel·lícula, Una jove prometedora, se l’estima o se l’odia. És impossible quedar-s’hi indiferent. Pot semblar extremista, feminazi, exagerada… Potser deceba que la protagonista no siga capaç de salvar-se a si mateixa guarint les pròpies ferides. Però és que la pel·lícula no cerca això: pretén, amb un final catàrtic fora de tota expectativa per l’espectador que ens deixarà sense paraules, que ens replantegem la programació patriarcal que hem rebut per osmosi social per no acabar essent còmplices, volent-ho o sense voler, de la cultura de la violació.
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
No hay comentarios:
Publicar un comentario