No solo duelen los golpes presenta l’experiència personal de l’actriu, comunicadora i activista feminista Pamela Palenciano en la seua primera relació de festeig. Fou una relació que es va tornar violenta amb el pas dels anys que va durar. Aquesta és la presentació d’aquest monòleg teatral que de forma cíclica es representa en l’imprescindible Teatro del Barrio de Madrid.
A l’inici de la representació, Palenciano ens adverteix que sacsejarà els prejudicis sobre els quals s’assenta el nostre pensament,, que ens incomodarà i ens qüestionarà. També ens informa que ha rebut dues denuncies, ja arxivades, per part de l’ultradreta, pel contingut del monòleg. A continuació, Palenciano ens va desvetllant la història universal de les violències masclistes i la construcció dels estereotips que generen la desigualtat estructural que permet exercir la violència sobre una altra persona, en tots els seus nivells, no sols entre homes i dones.
La pròpia creadora afirma que l’obra “es una apuesta para ir de lo personal a lo político”. Al monòleg ens descobreix que en el seu procés personal de teràpia va suposar un punt de presa de consciència quan la psicòloga li va dir que no només fan mal els cops. Aquest projecte va començar com una exposició fotogràfica al 2003. Més endavant va evolucionar a un taller de prevenció del a violència per instituts. Actualment presenta com a obra teatral un monòleg sobre violència masclista, una violència que molt sovint ens costa reconèixer.
Palenciano parteix d’ella mateixa i dels personatges que interpreta. Amb humor àcid, ironia, sarcasme i la ruptura de la quarta paret, Pamela ens involucra en el seu relat aconseguint que ens fem preguntes i generem pensament crític. Amb l’ajuda de la mimesi i d’un llenguatge directe i inclús groller, ens interpel·la com a públic fent paleses les petjades, moltes vegades invisibles, dels patriarcat que ens sotmet a tots, homes i dones, amb les formes edulcorades i irreals de l’amor romàntic.
No solo duelen los golpes té una durada d’una hora i mitja. És representada pel públic general i adult, però tot adolescent hauria de veure-la. L’escenografia és senzilla; consta d’un banc de ferro, situat entre el centre i els prosceni de l’escenari. A una banda, suspesa en l’aire, hi ha una perxa amb una jaqueta que queda penjada durant tota l’obra. Amb els canvis de llum i de veu de Pamela, van prenent cos totes les desigualtats de les quals som testimoni diàriament i que contemplem des de la nostra situació de privilegi. L’espectable no compta amb música durant la representació, encara que Palencia ens regala el seu cant en un parell d’ocasions, heretat de la seua àvia materna, l’únic mèrit vital de la qual fou criar set fills; i l’americanisme ‘acuerpar’ que significa ‘enfortir, recolzar, sustentar’.
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
No hay comentarios:
Publicar un comentario