EL FRAU DE L'ESQUERRA

Senyors Sánchez i Iglesias, vostès ens han defraudat profundament. Han consumat el despropòsit temerari d’una nova convocatòria d’eleccions generals i ho han fet tenint en compte única i exclusivament el seu interès personal i partidista. L’un ha vist l’oportunitat de tornar al bipartidisme i noquejar un adversari afeblit; l’altre cerca el poder amb obstinació per pròpia supervivència. Els hauria de caure la cara de vergonya perquè, lluny de retirar-se per deixar pas a nous interlocutors polítics, ara els ciutadans hem de seguir aguantant els seus retrets dialèctics, la seua infantiloide ‘batalla pel relat’ i el seu desvergonyit ‘i tu més’.

El seu ego hipertròfic ens ha dut a aquest carreró sense sortida, un cul-de-sac que molts dubtem que s’òbriga després del 10N: la sentència del procés, la crisis territorial, l’alentiment de l’economia, la reforma de les pensions i la Seguretat Social, la finançament de les CCAA, les lleis progressistes que esperen al calaix... Els estranya que una part del territori se’n vulga anar? Els espanyols en bloc haurien de reivindicar la independència dels seus polítics incompetents i incapaços. En el millor dels casos serem a una situació similar a l’actual; en el pitjor, els tres partits de la dreta sumaran i pactaran. Perquè no en tinguen cap dubte: si PP, Cs i Vox sumen, arribaran a un acord per defensar els interessos d’aquells als quals representen. Encarnen vostès el frau de l’esquerra, són l’etern retorn devaluat del cainisme dels partits de progrés que tant ha marcat la història d’aquest país. Els ho va recordar el senyor Aitor Esteban, un polític basc nacionalista i conservador, en la truncada sessió d’investidura, “el cel s’assalta núvol a núvol.”

Vostès afirmen representar a milions de ciutadans, però es passen les seues necessitats i les seues expectatives pel forro. Ens han demostrat que els importem molt poc, res. Han obrat amb la mateixa sensibilitat social amb què ho va fer el govern de Mariano Rajoy quan aplicava retallades atroces que afectaven els sectors més vulnerables de la societat. Han actuat moguts pel seu fal·lus acomplexat que cerca aniquilar l’enemic, jugant a un estúpid joc de trons, aconsellats per gurus de l’estratègia política, amagats a la Moncloa, pensant que són vostès els garants del purisme ideològic d’esquerres que pot menysprear la voluntat  de milions de persones.

Ens és igual si vostès es cauen bé o malament, si no es suporten. Hi ha necessitats socials que estan a l’espera de la seua ridiculesa adolescent. Ens importa un rave els seus doctorats, els seus màsters, les seues estratègies, la seua brillantor acadèmica o discursiva perquè han demostrat que els manca la més important de les intel·ligències: l’emocional. No han sabut llegir el moment històric i social i saber el que ens juguem. S’han carregat el desig de canvi i de pacte que els votants d’esquerres els van encomanar el 28A, han segrestat el vot dels ciutadans i a més ens exigeixen un rescat. Argumenten que volen canviar les vides de les persones que pretenen l’estabilitat del país. Les seues sí que han canviat i ens donen l’esquena des d’un palau de la Moncloa, desconnectat de la realitat quotidiana dels espanyols, i des d’un benestant xalet a la serra des d’on han liquidat les ànsies de transformació social del 15M. I ho fan amb absolut desvergonyiment. Per aquests fangs, no feia falta aquella pols.

Si els sembla que soc extremadament dura en les meues asseveracions, pensen en els malalts terminals que esperen l’aprovació d’una llei d’eutanàsia, en la gent gran que espera les ajudes a la dependència, en les persones aturades que esperen les polítiques actives d’ocupació (aquelles que vostès es disputen), en els treballadors precaris que esperen una llei laboral més justa, en els pensionistes amb baixes pensions que esperen la derogació del copagament farmacèutic, en les persones LGTBI que esperen l’aprovació de la llei estatal que garanteisca els seus drets, en els estudiants i professors que esperem una llei educativa que pose fi als vaivens legislatius dels últims lustres.

Era imprescindible que vostès deixaren a un costat les seues animadversions personals i es posaren a treballar, per donar estabilitat i per millorar (en la mesura del possible, sense posicions maximalistes) la vida de tots. La seua indignitat política porta a la incoherència els votants d’esquerres que per responsabilitat (de la qual vostès no en tenen) hem d’anar a votar de bell nou. Aquells que reconeixem la lluita dels nostres grans per la democràcia ens engolirem la nàusea que la seua actitud ens provoca i tornarem a depositar la papereta a l’urna. Però, ¿són conscients del dany que han fet a la democràcia i a la consciència política dels joves d’aquest país? Ara ja poden dormir tranquils.

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu