sábado, 16 de septiembre de 2017

EL DRET A ESTIMAR

El dret a estimar és una exposició de la fotògrafa Isabel Muñoz (Premi Nacional de Fotografia 2016). Aquesta interessant mostra es pot visitar fins finals de setembre a CentroCentro Cibeles, seu de l’Ajuntament de Madrid. Es troba integrada al marc de les activitats organitzades pel World Pride 2017. Muñoz intenta fer-hi un recorregut per la realitat social LGTBI actual del nostre país. Es tracta d’un itinerari geogràfic i temporal per la diversitat d’un col·lectiu que no és uniforme ni homogeni.

Un mèrit que s’apunta l’exhibició és l’ampli espectre social que abasta. Hi podem trobar persones anònimes, professionals, activistes, intel·lectuals, gent corrent... que tenen diferents edats. El caràcter intergeneracional de l’exposició trenca tòpics, subratlla la natura plural del col·lectiu LGTBI i integra adolescents, adults i gent gran que reivindiquen el seu dret a estimar qui ells desitgen. Els adolescents que es planten enfront de la càmera de Muñoz conversen amb els activistes dels anys 70 i 80, que van lluitar pel reconeixement dels nostres drets, mentre els més grans els observen des del desencant i la llibertat que els concedeix l’edat i les persones transgènere esperen desafiants i impacients la normalització de la seua reivindicació. Enmig de tots i a la seua vora, som la resta. Per a tots sona el despertador pels matins que ens assenyala la singladura diürna que ens espera.

Hi ha dos trets que destaquen a la mostra d’Isabel Muñoz. La primera és una característica fonamental a l’obra d’aquesta artista: la sensualitat del cos humà. Muñoz, amb la seua peculiar perspectiva, cerca la bellesa de tot cos humà i aconsegueix enxampar-la. Ho fa, per una banda, mitjançant la captació del detall, aqueix fragment fugaç que pot passar desapercebut fàcilment. El segon és la mirada: la de la fotògrafa que aguaita el món intern de l’ésser humà que fotografia; i la de persona retratada que mira la càmera, involucrada en una relació de complicitat única amb la Isabel, en paraules d’Arturo Arnalte, promotor d’aquest projecte. D’aquest vincle entre artista i model puc parlar en primera persona. Abans de la sessió fotogràfica, Muñoz duu a terme una entrevista amb les persones que retratarà, per conèixer la seua història, els seus fracassos, les seues il·lusions... I ho fa francament, obrint les seues pròpies carns amoroses al seu objecte-subjecte artístic, perquè Muñoz retrata subjectes, no objectes, i sap que és fonamental arribar a les seues entranyes per aconseguir la seua implicació. Sols així flueix el diàleg visual entre l’ànima de la fotògrafa i la psique de qui es posa davant el seu objectiu. Acabada la sessió fotogràfica, una sensació estranya t’envaeix: algú ha escrutat la teua intimitat i l’ha captada i compresa amb un llenguatge artístic inèdit.

Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
Fotografia original d'Isabel Muñoz


No hay comentarios:

Publicar un comentario