Tom (Anders Baasmo) és un home de mitjana edat que té una vida buida i anodina. De dia treballa en la botiga de la seua mare malalta i, per les nits, es dedica a navegar per Internet amagat darrere de diversos perfils anònims. Escriu comentaris masclistes i misògins perquè culpa les dones de la seua insatisfacció vital. Com molts, pensa que el feminisme ha anat massa lluny. Té com exemple al seu veí Audun (Jonas Strand Gravli), aparent paradigma de la nova masculinitat, que gaudeix d’una baixa per paternitat, mentre la seua dona va a treballar, i els nivells d’ansietat del qual observa per l’espiell de la porta. Sobretot, Tom està sol, encara que creu que ha trobat l’amor en una xica lituana que ha conegut per Internet. Quan Tom s’adona del frau que suposa la seua relació virtual, descarrega la seua ira (encara més) en les xarxes socials i, una nit, amenaça amb violar a una famosa còmica feminista anomenada Live (Ingrid Glaever). Aquesta, per la seua rellevància pública, està acostumada a lidiar amb missatges insultants, però l’avís de Tom la preocupa fins el punt d’arribar al col·lapse. Davant d’aquest desassossec, decideix fer una denúncia pública en televisió sobre la situació que està patint. El foc mediàtic provoca que uns hackers desvetllen la identitat que hi ha darrere del pseudònim que Tom ha emprat. De la nit al matí, una tempesta perfecta provoca que Tom perda el seu anonimat i siga perseguit i cancel·lat. És aleshores quan, davant la impossibilitat de suïcidar-se, fuig, s’amaga i es transvesteix de dona. Tom esdevé Berit i patirà en les seus pròpies carns el que significa ser dona. En aquesta dissociació, començarà la seua autèntica transformació.
Aquest és el plantejament de A Better man (Ølhunden Berit), una sèrie noruega de quatre capítols, que ha conreat diversos premis internacionals importants com el CannesSeries. Dirigida per Gjyljeta Berisha i Thomas Torjussen, el guió aprofundeix suficientment en els personatges per no caure en un maniqueisme fàcil. El seu mèrit radica en el fet que es fixa en l’escala de grisos, que indaga en les motivacions que condueixen els personatges a comportar-se com ho fan i que es permet la ironia en situacions tan delicades, de manera que la història resulta veraç, allunyada de tota inversemblança. La caracterització és tan complexa per tal que el missatge que llança quede clar, però sense recórrer a simplificacions fàcils. Per què un home solitari acaba esdevenint un incel i un trol en la nanosfera? La trama presenta diferents capes que aborden temes summament interessants, que busquen generar debat i reflexió: l’assetjament brutal en xarxes social que personatges públics han d’assumir per la seua rellevància, la cultura de la cancel·lació fonamentada en idees que esdevenen dogmes, el paper social i familiar que desenvolupem homes i dones en les societats occidentals contemporànies, la significació silenciosa de la pornografia que ens arriba a través d’Internet, la funció que desenvolupen els mitjans de comunicació, el masclisme atroç i el feminisme redemptor.
El final, que pot ser també un principi, desarma per la seua senzillesa: tant de dolor, tanta solitud, tanta incomunicació només poden reparar-se en la trobada amb l’altre, en el diàleg amb els diferents. No vos la podeu perdre.
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
No hay comentarios:
Publicar un comentario