domingo, 22 de abril de 2018

SENYORA CIFUENTES

Senyora Cifuentes, òbviament vostè no em coneix. Sóc professora d’un institut d’un centre públic del sud de Madrid adscrit a la Universidad Rey Juan Carlos. He estat lligada a l’activitat acadèmica tota la meua vida com a alumna, en primer lloc, i com a professora, després. A classe, alguna vegada, he fet broma sobre el fet que vostè és el meu cap ja que, senyora Cifuentes, vostè és la responsable última del sistema educatiu públic de la Comunitat de Madrid on visc i treballe des de fa vint anys. Em dirigeix a vostè per demanar-li la seua dimissió, simplement.

Hauria d’haver-ho fet fa dies. Supose que és conscient que la seua situació és insostenible i indefensable. Faça-ho, per favor, per dignitat i per consideració cap als madrilenys. Li faig aquesta petició, gens insòlita, pels meus alumnes, els passats i els futurs també, i per tots els professionals de l’educació que ens deixem la pell a les aules cada dia, els de l’ensenyament mitjà i els universitaris. És molt difícil, per no dir impossible, creure la seua versió. No és acceptable que vostè diga que no se li pot exigir el TFM, perquè ha fet quatre o cinc mudances. Els que hem redactat un treball d’aquest tipus recordem perfectament quin és el títol i de què va, després de mesos de dedicació; en quina prestatgeria de casa s’hi troba la nostra copia en paper; i en quina carpeta del nostre ordinador està desat (amb còpia de seguretat inclosa). En el meu cas es dóna l’avinentesa que també he fet dues mudances des que els vaig presentar. També sabem que la defensa d’un TFM no es fa en quinze minuts escassos; és un acte acadèmic d’un duració d’almenys una hora.

Vostè és conscient de les seues contradiccions, conseqüència de la mentida. Aquesta setmana ha afirmat que va arribar a un acord amb les seus professors per no anar a classe i no fer els exàmens. Els que ens dediquem a la tasca docent sabem que el que vostè assevera és inversemblant. Cap professor, en l’honest exercici de la seua professió, ho acceptaria. A més, li recorde que als cursos de formació que els professors de Secundària hem de cursar se’ns exigeix l’assistència al 100 % de les sessions. Una única falta d’assistència provoca que no obtinguem la certificació de les hores. Aquest criteri està establert per la CM que vostè presideix. A més, si renunciem a la matrícula d’un curs un cop començat, no podem matricular-nos en un altre fins que no haja passat un any sencer. ¿No li sembla suficient el tracte de favor, que vostè primer va negar i que després ha admès, per dimitir? Els professors de l’ensenyament públic, instituts i universitats, treballem incansablement per sostenir un sistema amenaçat per les retallades dels governs del partit que vostè presideix a la CM. ¿És vostè conscient del perjudici que està infligint a l’educació pública universitària de Madrid, especialment a la URJC?

La seua dimissió va més enllà d’una qüestió ideològica. No té res a veure amb les seues idees polítiques ni amb les meues. Es tracta de respectar el comportament professional de milers de professors de la Comunitat que vostè presideix, de reconèixer l’esforç de tots els alumnes universitaris que, amb gran sacrifici, fan les seues titulacions per eixir a un món laboral incert i precari. En massa ocasions, el que els espera és la cua de l’INEM. ¿Es fa una idea de com es senten tots els estudiants, els presents i els futurs, de la URJC enfront d’aquesta situació? No pot, senyora Cifuentes, mantenir aquesta mentida més temps. Vostès van fer bandera de la ‘cultura de l’esforç’ quan van aprovar la LOMCE, la llei educativa més qüestionada de la història d’Espanya. Per això, no pot sostenir durant més temps aquesta mentida. Pense en els valors de l’honradesa, de l’esforç, del mèrit personal que li van inculcar els seus pares i que vostè haurà inculcat als seus fills.

Quan sorprenc a un alumne meu en una falta, independentment de la seua gravetat, el primer que li demane és honestedat per reconèixer el seu error, que assumisca les conseqüències dels seus actes equivocats, siguen deliberats o no, i que es quede tranquil perquè la vida sempre li donarà oportunitats per seguir endavant. Això els ho dic a ells i m’ho aplique a mi mateixa a la vida. Senyora Cifuentes, reflexione. El cinisme que vostè està mostrant no pot emportar-se per davant pel que estem treballant com a societat, inclosa vostè mateixa. A més, gose assegurar-li que es sentirà vostè millor. Dimitisca, senyora Cifuentes, per favor, dimitisca.

BEGOÑA CHORQUES FUSTER
Professora que escriu




domingo, 15 de abril de 2018

BONA TARDA, POESIA

El dimarts 10 d'abril, vaig tenir la sort de participar al programa de ràdio 'Bona tarda, poesia' que condueixen Flora Torrents i Àngels Peñalver a Ràdio Sant Vicenç 90.2. de Sant Vicenç dels Horts.

Vaig poder parlar d'Olor de poma verda, de poesia i d'escriptura, de com es va gestar aquest llibre de poemes i d'altres temes d'actualitat social que ens interessen. Trobareu l'entrevista a partir del minut 21. Espere que siga del vostre interès. Aquí teniu l'enllaç:






sábado, 7 de abril de 2018

SEÑORA CIFUENTES

Señora Cifuentes, obviamente usted no me conoce. Soy una profesora de instituto de un centro público del sur de Madrid adscrito a la Universidad Rey Juan Carlos. He estado ligada a la actividad académica toda mi vida como alumna, en primer lugar, y como profesora, después. En clase, alguna vez, he bromeado sobre el hecho de que usted es mi jefa ya que, señora Cifuentes, usted es la responsable última del sistema educativo público de la Comunidad de Madrid donde vivo y trabajo desde hace veinte años. Me dirijo a usted para pedirle su dimisión, simple y llanamente.

Debería haberlo hecho hace bastantes días. Supongo que es consciente de que su situación es insostenible e indefendible. Hágalo, por favor, por dignidad y por consideración hacia los madrileños. Le hago esta petición, nada insólita, por mis alumnos, los pasados y los futuros también, y por todos los profesionales de la educación que nos dejamos la piel en las aulas cada día, los de las enseñanzas medias y los universitarios. Es muy difícil, por no decir imposible, creer su versión. No es aceptable que usted diga que no se le puede exigir el TFM, porque ha hecho cuatro o cinco mudanzas. Los que hemos elaborado un trabajo de este tipo recordamos perfectamente cuál es el título y de qué va, después de meses de dedicación; en qué estantería de casa se encuentra nuestra copia en papel; y en qué carpeta de nuestro ordenador está guardado (con copia de seguridad incluida). En mi caso se da la casualidad de que también he hecho dos mudanzas desde que los presenté. También sabemos que la defensa de un TFM no se hace en quince minutos escasos; es un acto académico de una duración de, al menos, una hora.

Usted es consciente de sus contradicciones, consecuencia de la mentira. Esta semana ha afirmado que llegó a un acuerdo con sus profesores para no ir a clase y no realizar los exámenes. Los que nos dedicamos a la labor docente sabemos que lo que usted asevera es inverosímil. Ningún profesor, en el honesto ejercicio de su profesión, aceptaría eso. Además, le recuerdo que en los cursos de formación que los profesores de Secundaria debemos cursar se nos exige la asistencia al 100 % de las sesiones. Una sola falta de asistencia provoca que no obtengamos la certificación de la horas. Este criterio está establecido por la CM que usted preside. Es más, si renunciamos a la matricula de un curso una vez iniciado el mismo, no podemos matricularnos en otro hasta que no haya transcurrido un año entero. ¿No le parece suficiente el trato de favor, que usted  primero negó y que después ha admitido, para dimitir? Los profesores de la enseñanza pública, institutos y universidades, trabajamos incansablemente para sostener un sistema amenazado por los recortes de los gobiernos del partido que usted preside en la CM. ¿Es usted consciente del tremendo daño que está infligiendo a la educación pública universitaria de Madrid, especialmente a la URJC?

Su dimisión va más allá de una cuestión ideológica. No tiene que ver ni con sus ideas políticas ni con las mías. Se trata de respetar el buen hacer de miles de profesionales de la Comunidad que usted preside, de reconocer el esfuerzo de todos los alumnos universitarios que, con gran sacrificio, cursan sus titulaciones para salir a un mundo laboral incierto y precario. En demasiadas ocasiones, lo que les espera es la cola del INEM. ¿Se hace una idea de cómo se sienten todos los estudiantes, los presentes y los futuros, de la URJC ante esta situación? No puede, señora Cifuentes, mantener esta mentira por más tiempo. Ustedes hicieron bandera de la ‘cultura del esfuerzo’ cuando aprobaron la LOMCE, la ley educativa más cuestionada de la historia de España. Por eso, no puede sostener durante más tiempo esta mentira. Piense en los valores de la honradez, del esfuerzo, del mérito personal que le inculcaron sus padres y que usted habrá inculcado a sus hijos.

Cuando sorprendo a un alumno mío en una falta, independientemente de su gravedad, lo primero que le pido es honestidad para reconocer su error, que asuma las consecuencias de sus actos equivocados, sean deliberados o no, y que se quede tranquilo porque la vida siempre le dará oportunidades para seguir adelante. Esto se lo digo a ellos y me lo aplico a mí misma en la vida. Los centros educativos son como sociedades en pequeñito, les manifiesto. Señora Cifuentes, reflexione. El cinismo que usted está mostrando no puede llevarse por delante por lo que estamos trabajando como sociedad, incluida usted misma. Además, me atrevo a asegurarle que se sentirá usted mejor. Dimita, señora Cifuentes, por favor, dimita.

BEGOÑA CHORQUES FUSTER
Profesora que escribe
Artículo publicado en el periódico 'Ágora Alcorcón'