“Goethe no visitó la catedral de Monreale”. Així comença l’obra La gran cacería de Juan Mayorga. Un viatge insomne ens hi conta les seues reflexions en el viatge en vaixell des de Sicília fins el continent. La nit és llarga, especialment quan no es pot agafar el son. El viatger/autor ens interpel·la: “Y vosotros, dondequiera que estéis, ¿sabéis vosotros qué es lo que os quita el sueño?”
A poc a poc Mayorga, navegant pel Mare Nostrum, ens apunta lúcides reflexions sobre el que ens ha definit al voltant d’aquest mar, bressol de civilitzacions, sepultura de somnis impossibles i “escenario de violencia”. Parteix del Viatge a Itàlia de Goethe i de la reflexió de l’autor alemany trenta anys després de la seua odissea. El seu propòsit és “relacionarse con las cosas sin ninguna intención”. ¿Aspiració utòpica o meta impossible de complir? El viatger es pregunta què va voler dir amb això. Vaig una mica més enllà: és possible relacionar-se amb les coses sense cap intenció? Per nosaltres, que som éssers els desitjos dels quals ens mantenen vius? I amb les persones?
La ment del viatger insomne, que no ha sigut capaç de parlar amb el seu fill en uns quants dies, torna una vegada i una altra a uns mosaics que ha contemplat en la seua visita a l’illa: els de la catedral de Monreale, que conten la història de l’arca de Noè, evocació dels orígens judeocristians del continent que habitem, i el de la vila romana de Casale. Allà hi va veure La petita cacera on es representa la mort d’un senglar que abans ha ferit un dels caçadors. En aquesta escena apareixen altres animals morts, llancejats (“Liebres, ciervos, jabalíes”). Més enllà es troba La gran cacera en la qual, a diferència d’aquella, no apareixen animals morts. En el centre, hi ha un vaixell que se suma al vaixell que el transporta a ell, a l’arca de Noè i a aquella que va portar Goethe a Sicília fa més de dos-cents anys. Aquest representa la captura en Àfrica i Àsia de feres que s’exhibiran en els amfiteatres de l’Imperi Roma. Això comporta el colonialisme imperialista: privació de llibertat, mort, explotació econòmica i dels recursos naturals... Tot per la glòria de l’emperador. D’això ens parla la història de l’art? Dels orígens colonitzadors i imperialistes de Roma? Per què ens sorprenem ara del comportament arbitrari dels emperadors contemporanis?
En La gran cacera hi ha una estampa que assalta al viatger insomne: “un hombre al que otro amenaza con un látigo”. ¿Són un funcionari i un esclau? Per què tenen una expressió tan impassible? L’espectador que ens parla els associa amb el Duelo a garrotazos de Goya. Tanmateix, el cartell, en italià i en anglès, explicava que representava una interrupció “al haber desobedecido un esclavo una orden”. Quin preu té la desobediència? En els camps d’extermini nazi, el fuet rebia el nom de “traductor".
La història ens interpel·la una vegada i una altra i ens retorna a la nostra intrahistòria. El viatger insomne també recorda quan era un nen i el seu pare el portava tots els diumenges a la Casa de Fieras, aquell petit zoològic, gairebé inhabitable pels animals, situat en el Parc del Retiro de Madrid. Avui ha esdevingut una biblioteca pública, la “Eugenio Trías” o “Casa de fieras”. Com el text de l’obra mateixa, la història d’Europa es teixeix en espiral (¿o en el·lipse que diria el propi Mayorga?). I recorda aquell os engabiat que caminava d’una banda a l’altra sense descans, com el seu pensament que deambula per la nit d’Europa. Tenim l’habilitat de fer que tot esdevinga art? D’estilitzar la desgràcia? És tan senzill o absurd com pintar un nadador dins d’una tomba? ¿És aquest text una simple reflexió culturalista sobre Europa o és un al·legat ètic per fer-nos més conscients dels nostres orígens i de cap on volem dirigir-nos? Aconseguiríem dormir si sabérem el que ens desvetlla? Pot algú dormir tranquil?
Text i interpretació: Juan Mayorga.
Una producció de Teatro del Barrio.
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
No hay comentarios:
Publicar un comentario