L'AMAGAT I LA TAPADA

Si escric el nom de Calderón de la Barca, ens venen al cap les obres cimera del millor deixeble de Lope de Vega, obres intenses i filosòfiques on el conflicte humà està a flor de pell. La vida es sueño, El alcalde de Zalamea, El médico de su honra o El gran teatro del mundo són imprescindibles en qualsevol apropament al gran dramaturg del Segle d’Or espanyol. Tanmateix, ni ha una vis còmica en algunes obres de Calderón que hem de descobrir i reivindicar. Amb encert la CNTC ha decidit posar en cartell El escondido y la tapada (1636) esta temporada de la mà de la Joven Compañía de Teatro Clásico, que ja va per la sèptima promoció.

 

Samuel Arribas, Jordan Blasco, Luis Espacio, Laura Ferrer, Zoe da Fonte, Diego Garisa, Belén Landaluce, Julio Montañana Hidalgo, Gabriel de Mulder, Anna Nácher, Andrea Real i Andrea Santos formen l’elenc coral excel·lent que dona vida als personatges d’aquesta comèdia d’embolic fresca i divertida, on prevalen les entrades i eixides de personatges d’escena, les falsedats i malentesos, algun que altre assassinat accidental i un relativisme moral gairebé postmodern en la concepció d’aquell rígid codi d’honor que prevalia en el Barroc. Aquests dotze joves actors i actrius aboquen tot el cabàs per declamar, de forma clara i accessible, la respectuosa adaptació de Carolina África, que reafirma el paper de les dones com a motor de l’acció. La direcció del muntatge està a càrrec de Beatriz Argüello que demostra una vegada més que, a banda d’interpretar, sap dirigir actors. El resultat és una obra divertida on el públic gaudeix d’una comèdia de capa i espasa que ens descobreix un altre Calderón, el de Casa con dos puerta mala es de guardar o La dama duende. Serà que fins els més seriosos i greus veuen necessari riure de tant en tant...

 

Cesar (Sam Arribas) torna a Madrid acompanyat pel seu criat, Mosquito (Julio Montañana). És perseguit per la justícia perquè va matar un home, que va resultar ser el germà de la seua enamorada Lisarda (Belén Landaluce). Ha gosat viatjar perquè Celia (Zoe da Fonte), la seua altra enamorada, li ha escrit una carta assegurant-li que pot amagar-se en sa casa, ja que el seu germà Félix (Luis Espacio) es troba en Itàlia en una campanya militar. Celia pretén amagar al seu pretenent darrere d’un espill, que en realitat és una porta que condueix a una cambra oculta. Tot comença a complicar-se quan Félix torna de forma inesperada, gelós de l’honra de l’honra de la seua germana. Criat i amo, César y Mosquito, acaben tancats en la càmera secreta quan Félix i Celia han d’abandonar la casa per una sèrie de sobresalts i vicissituds. La situació es complica més quan és Lisarda qui acaba ocupant aquella casa que, a la vegada, és pretesa per Juan (Gabriel de Mulder) i el seu pare, don Diego (Jordan Blasco) l’ha promès amb ell per contraure matrimoni de forma imminent. Quin embolic!

 

El marc és urbà, el Madrid a les fosques del segle XVII. L’escenografia d’Alessio Meloni, creada amb uns mòduls que mouen els propis actors, simulen a la perfecció les diferents estances i ens mostra, d’una forma molt plàstica, els canvis d’habitació. El vestuari d’Ikerne Giménez posa la guinda a un muntatge on es juga amb els convencionalismes socials, l’ocultament i el descobriment de les identitats, l’honor i les aparences... Un Calderón divertit i juganer que s’ho passa bé manejant a la perfecció els mecanismes de la comèdia d’embolic que coneix al mil·límetre. Passeu i rigueu.

 

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu