Tots aquells que no
estiguen d’acord amb el que aquí escric titllaran aquest article de postveritat,
de manipulació de la realitat. És el que ocorre en els darrers temps:
qualifiquem de demagogs a aquells que no pensen el mateix que nosaltres,
arribem inclús a invalidar intel·lectualment el seu pensament. No obstant això,
els resultats del 21D són els que són. Cadascú pot veure el got mig ple o mig
buit. Em sembla que l’autèntica jornada de reflexió hauria d’ésser el dia
després; per uns més que per altres.
M. Rajoy va convocar les
eleccions a Catalunya després de l’aplicació de l’article 155 com a conseqüència
de la DUI proclamada pel Parlament el 27 d’octubre. Va prendre totes aquells
decisions per restituir la legalitat a Catalunya. Sense entrar en legitimitats,
la seua celebració ha deixat uns resultats clars: No al 155 – 78 escons / Sí al
155 – 57 escons; Puigdemont – 34 / Rajoy – 4. Els vots de la majoria dels
catalans semblen indicar que consideren que el govern cessat és el legítim, ja
que ha estat ratificat a les urnes per segona vegada, a més, amb el mateix
ordre de partits: República catalana – 70 / Monarquia parlamentària – 57. A més
a més, República – 78 / Monarquia – 57. Tanmateix, la CUP, que opta clarament
per la unilateralitat, ha passat de 10 diputats al 2015 a 4 seients. Per la
seua banda, Junts per Catalunya i ERC han parlat de bilateralitat a les seues
campanyes electorals. És lògic interpretar que els votants independentistes
consideren que és necessari el diàleg amb el govern d’Espanya, encara que
aquest fins ara no sembla voler moure fitxa. Els costs institucionals i
personals que la desobediència suposen esdevenen massa dramàtics. Recordem que
quatre persones es troben privades de llibertat i altres cinc, a mil kilòmetres
de les seues famílies i la seua llar. Prendrà Europa, finalment, cartes en
l’assumpte?
Ciutadans ha estat el partit
més votat amb 36 diputats sumant gairebé 67.000 vots més, encara que el bloc
constitucionalista en suma 57, molt lluny dels 68 de la majoria absoluta. Per
la seua banda, el bloc independentista ha aconseguit una nova majoria absoluta.
Han perdut dos diputats i percentatge de població que els recolza (47.5 %),
encara que sumen gairebé 97.000 vots més. Rajoy ha declarat que els resultats
no eren els desitjats, però que l’independentisme perd suport. És això veritat?
Per què tenen aleshores tanta por a un referèndum pactat? Altres preguntes que
em faig és si els resultats els portaran a la reflexió i a encetar un diàleg
amb el nou govern català, si finalment reconeixerà que a Catalunya hi ha un
problema polític que sols pot solucionar-se fent política. De fer han valgut la
pressió judicial i policial, més aviat per agreujar-lo.
Hi ha altres lectures
dels resultats que em semblen importants i que no s’han posar a penes en el
focus. Els partits que defensen el model d’escola catalana vigent, que opta per
la immersió lingüística, han aconseguit 95 escons, davant dels 40 que n’estan
en contra. La pluralitat de la societat catalana sembla estar d’acord amb un
model educatiu que duu anys funcionant amb rigor i eficàcia, davant dels
intents per desacreditar-la amb acusacions d’adoctrinament qüestionant els
professionals de l’ensenyament.
Per últim, els escons
que han aconseguit els partits d’ideologia conservadora en són 74 enfront dels
44 que han assolit els partits progressistes. Reconec que ara mateix no sé ben
bé on situar els 17 diputats del PSC. Disculpen la meua confusió i la meua
ignorància. Em crida l’atenció aquest resultat en una societat en la qual el 70
% de les persones es declaren progressistes i d’esquerres. Els dos partits més
votats (Cs i JxCat) són de centre-dreta. Ja fou significativa la presència de
dones en minoria a les llistes de tots els partits polítics.
De tota manera, no facen
cas de res de tot això perquè ho escric mentre els nens de San Ildefonso
entonen la seua lletania. Serà postveritat, ximple manipulació de la realitat.
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu