RESSENYA D'OLOR DE POMA VERDA

El poeta eivissenc Jean Serra li dedica aquestes paraules a 'Olor de poma verda'. Són un orgull i un gran plaer, que me'n deixa sense: 

"Un llibre imprescindible. Begoña Chorques Fuster (Xàtiva, 1974), ha escrit un bell i dens poemari que, des del seu títol: "Olor de poma verda" ens introdueix a un món poètic d'alt voltatge eròtic. L'amor cap a una altra persona. L'amor cap a tot. "[De la paraula a la vida], "és el camí de la geografia del cos / que acosta el bategar de terra i sang". Són dos versos del primer poema, encapçalats per uns versos de Wislawa Szymborska. Dóna l'entrada a tot un seguit de poemes molt ben construïts, sense estridència, sense escarafalls, sense vanes reivindicacions: sols versos com camins de vida, d'amor i de mort. Un esclaridor pròleg, signat per Lluís Fuente Pérez, que desgrana, sense dictar, els poemes que si no fan olor de poma verda, ens reafirma que "(l'olor, en el sentit de l'olfacte) probablement siga una de les eines de major capacitat evocadora". La saviesa popular ho sabia. Però va ser Marcel Proust qui a partir de l'olor d'una magdalena va recuperar "el seu temps perdut". El llibre de Begoña Chorques [il·lustrat per Míriam Bue Díaz], és un focus de llum. "La seua llum il·lumina a fogonades" [Luís Fuente]. I quines fogonades!"