MENTIDES REIALS

Tot era mentida: el comportament irreprotxable del Rei d’Espanya, la seua tasca encomiable de representació d’Espanya a l’estranger, la imatge idíl·lica de la família reial que han intentat vendre’ns durant dècades. Amb el silenci còmplice dels mitjans de comunicació i els diferents governs d’Espanya s’ha ordit la gran mentida que gràcies a Joan Carles I gaudim de la democràcia a Espanya des de fa més de quatre dècades. La decidida voluntat dels ciutadans espanyols a la Transició, dels partits polítics i els seus líders, dels agents socials queden en un segon plànol al costat del que va fer el monarca. Tanmateix, ara ens estem assabentant que els seus emoluments i privilegis no li semblaven prou per aquesta lloable tasca. Què ha ocorregut? L’única cosa que ha passat és que s’ha aixecat el veto d’impunitat de què gaudia el cap de l’Estat. El que eren rumors ara es revela com a veritats incòmodes.

Tot era mentida. Ho intuíem des de fa alguns lustres però les dades que s’estan donant a conèixer en la premsa ens ho confirmen. El comportament de Joan Carles I en l’esfera pública i privada es resumeix amb dos adjectius lletjos. No els diré ja que vostès els saben. Tampoc els escric per no haver d’enfrontar-me a cap acusació d’injúries a la Corona. Els recorde que hi ha alguna persona fora d’Espanya per haver exercitat la seua llibertat d’expressió. També sabem que, gràcies a la Constitució espanyola, el Rei gaudeix d’inviolabilitat, és a dir, que segons la interpreten alguns juristes i polítics, no pot ser jutjat pels seus comportaments públics i privats com la resta d’espanyols. Això vol dir que el Rei està per damunt de la llei. No obstant això, si Joan Carles I acaba rendint comptes davant de la justícia serà per actes comesos després de la seua abdicació. ¿No diu també la Constitució que tots soms iguals davant la llei? ¿No va gosar ell mateix, amb un cinisme molt real, a proclamar que la justícia és igual per a tots en un discurs de Nadal a propòsit de la causa oberta contra el seu gendre, Iñaki Urdangarín?

Tot era mentida. He escoltat a algun tertulià afirmar que les acusacions de corrupció contra un polític no posen en qüestió la institució a la qual representa. Citava com a exemple el cas Pujol i la Generalitat de Catalunya. Això és així perquè aquests càrrecs públics, honrats o no, han estat elegits per sufragi. La monarquia no és la garant de la democràcia espanyola, perquè és una institució hereditària i antidemocràtica per natura. Joan Carles I de Borbó fou nomenat hereu pel dictador Francisco Franco i es va crear la veritat col·lectiva que fou ell qui va portar la democràcia a Espanya. Molts diuen que es va guanyar el lloc en els esdeveniments del 23-F. Tanmateix, fa uns anys, van eixir a la llum unes declaracions enregistrades del que era president del govern, Adolfo Suárez, on confessava que la monarquia no podia ser sotmesa a referèndum, sinó que havia d’incloure’s i votar-se en el conjunt de la Constitució, perquè sabien que el resultat del plebiscit no els seria favorable.

Tot era mentida. Els continus escàndols van obligar el Rei a abdicar en el seu fill. Ho va fer forçat per les circumstàncies i pels poders de l’Estat, igual que ara pren el camí d’un desterrament vergonyós. L’ús d’un llenguatge propi de l’Antic Règim on es tracta els ciutadans com súbdits menors d’edat i es decideix per ells resulta completament ridícul i artificial en aquests dies. Apel·lar al llegat històric de la monarquia i de la dinastia dels Borbons resulta abjecte a poc que es revise la història d’Espanya dels darrers segles. Disculpen però el servei a Espanya ha quedat més que en entredit. Aquestes veritats incòmodes i altres s’han anat sabent sense que això haja suposat que es pregunte als espanyols sobre quin volen que siga el model d’Estat. La majoria dels que tenim dret al vot no vam sancionar l’actual constitució perquè o no havíem nascut o érem massa joves. El govern d’Espanya, els partits polítics i la pròpia prefectura de l’Estat haurien de plantejar un referèndum sobre la qüestió al final de la legislatura. Si tenen tan clar que la monarquia és el model d’Estat preferit pels espanyols, a què tenen por? Felip VI seria legitimat pel vot majoritari dels ciutadans, guanyant-se el lloc, i aquells que votaríem per una república acceptaríem la voluntat, aleshores sí, democràtica de la majoria. En cas contrari, seguirem en la mentida. 

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu

Il·lustració d’Eneko Las Heras