25 ANYS DESPRÉS

                                               Per a Lola

Vèiem Xàtiva des del Bellveret.

El sol s'esvarava sense soroll,

suaument havia perdut l'escalfor

feroç del migdia. Amb l'esguard posat

al confí de cases que es perfilava,

vam anar dissolent amb les paraules

els records, de llunyans i de propers,

punyents, gairebé sempre dolorosos.

No servim pas per a viure, em vas dir.

Una fragància de timonet

va ensumar l'alè de l'amistat

que ens va dibuixar com dones de fang.

Els mots, una altra vegada els mots,

em van fregar la pell amb serenor

de mare de família nombrosa,

amb mans terroses llaurades pels anys  

que s'alien amb la vida per aprendre'n.

Alguna cosa estarem fent bé

que seguim amb els peus a aquesta terra.

Aquella tarda ens vam retrobar

amb sabor de timonet a les dents. 

                                                    Begoña Chorques Fuster
                                                    ABSÈNCIA / AUSENCIA
                                                    Ed. Círculo Rojo, 2018

25 AÑOS DESPUÉS

Para Lola

Veíamos Xàtiva desde el Bellveret.

El sol se deslizaba sin ruido,

suavemente había perdido el calor

feroz del mediodía. Con la mirada posada

en el confín de casas que se perfilaba,

fuimos disolviendo con las palabras

los recuerdos, lejanos y cercanos,

punzantes, casi siempre dolorosos.

No servimos para vivir, me dijiste.

Una fragancia de tomillo

aspiró el aliento de la amistad

que nos dibujó como mujeres de barro.  

Las palabras, otra vez las palabras,

me rozaron la piel con serenidad

de madre de familia numerosa,

con manos terrosas labradas por los años

que se alían con la vida para aprender de ella.

Algo estaremos haciendo bien

que seguimos con los pies sobre esta tierra.

Aquella tarde nos reencontramos

con sabor de tomillo en los dientes.