CORRUPCIÓ ÉS CORRUPCIÓ

Un plat és un plat. Un got és un got. Podem afirmar, finalment, que corrupció és corrupció? Vivim setmanes en les quals esdeveniments insòlits s’amunteguen en la pell de bou. Per primera vegada a Espanya una moció de censura contra un govern ha eixit endavant. Mariano Rajoy, ja expresident, ha aconseguit posar d’acord a partits ideològicament bastant distants. És cert que el PP és el partit amb més parlamentaris al Congrés dels Diputats, però també ho és que la moció impulsada pel PSOE ha aconseguit la majoria absoluta i que aquests escons representen una majoria de ciutadans, que no desitgen un president d’un partit condemnat per corrupció. Per tant, qüestionar la legitimitat del nou govern i de la pròpia moció retrata a qui ho fa per la seua manca d’acceptació de les regles democràtiques. Mariano Rajoy, el polític que va saber administrar com ningú els silencis i les esperes, va caure esperant.

Aqueixa no és la notícia inèdita per qui escriu aquestes línies sinó aquesta altra: per primer cop, en la democràcia espanyola, la corrupció ha precipitat la caiguda d’un govern. També és veritat que hem hagut d’arribar a uns nivells insuportables d’escàndols per corrupció, inclús pitjors que als anys noranta amb la corrupció dels governs de Felipe González (i ja és dir...). Em pregunte si els ciutadans d’aquest estat, a partir d’ara, retirarem al capdavall el vot als corruptes, a aquells que s’apoderen d’allò públic, a aquells que fan servir trampes per defraudar a Hisenda. El nou president del govern, Pedro Sánchez, sembla que ho sap i ho té en compte. Almenys aquest és el missatge que ha enviat a la ciutadania deixant caure el seu ministre de cultura més mediàtic, Màxim Huerta. ¿O és potser la pressió dels ciutadans castigats per la crisi, les investigacions desenvolupades pels mitjans de comunicació (no de cap jauría) i la debilitat parlamentària del PSOE allò que ha forçat que no hi haja alternatives a l’ambigüitat ni mitges tintes?

El regeneracionisme s’imposa. Sembla que serà el new black en política en la nova temporada. Ho ha volgut deixat clar i ras el PSOE aquesta setmana i també sembla captar-ho el PP que escomet l’ardu camí de la renovació. Veurem si són capaços de mantenir-ho. Si aquesta nova percepció ha arribat dels nou partits (Podemos i CS) o no, benvinguda siga en qualsevol cas. El desitjable seria que fóra alguna cosa més que una moda passatgera, que haja arribat per quedar-s’hi, més enllà de les majories o minories parlamentàries i de la seua aritmètica. Fer que s’impose depèn dels ciutadans i del seu vot. Per damunt de les ideologies, dels programes electorals, hauria de prevaldre el respecte per la res publica i pels diners dels impostos de tots els ciutadans. Hauríem de ser capaços de castigar amb el nostre vot sense embuts a aquells que fiquen la mà a la caixa de tots. Així hauria de ser perquè corrupció és corrupció.

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu