Petra era un dels llocs de la llista per visitar algun dia. Feia uns anys que no viatjava a un país àrab. Recórrer la Ciutat amagada ha estat una experiència vital única. Quan comences a travessar el congost del Siq, alguna cosa comença a bullir dins teu. Les pedres t'abracen i et capbusses en un lloc on la natura ha esculpit una obra d'art natural. I tu hi ets a dintre per gaudir-ne... Paga la pena caminar a poc a poc, deixar-se prendre per tanta màgia. Petra va estar amagada dels ulls humans gairebé mil anys. A mesura que t'apropes a la fi, saps que un Tresor t'espera, com un tribut a la bellesa. L'emoció comença a pujar per la gola com un sanglot. Petra és un regal de la natura i dels nabateus. És un joc tan especial que comences a caminar sense parar i els kilòmetres cauen als teus peus i tant et fa el sol i la calor intensos (bé, una mica sí...). La sorra vermella de Petra va prenent-te per les cames. Quan arribes al Monestir, després de la pujada, la pols ja t'ha esquitxat el cor. Però encara et queda camí per recórrer i vols viure-ho tot. A la nit, exhaurida després d'haver gaudit de tanta bellesa, sent que la meua capacitat pulmonar i mental s'han eixamplat. Quin goig seria arribar així a la fi del meus dies! Aneu a Petra...
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
No hay comentarios:
Publicar un comentario