DEMOCRÀCIA EMBOLADA

A hores d’ara, ja tots sabem que a la Fira d’Agost de Xàtiva d’enguany no hi haurà espectacles taurins. La decisió, que anava al programa dels partits governants, s’ha pres després de dur a terme una consulta popular en la qual només ha participat un 25% de l’electorat. El nous consistoris que estan intentant de desenvolupar una política més participativa, més enllà de la política representativa que hem viscut a les darreres dècades, estan ensopegant amb allò que Ban Ki-moon anomena el verí de la democràcia: l’apatia. Cal una autèntica presa de consciència ciutadana d’assumir que la res publica és cosa de tots i que tots n’hem de prendre partit. A més, l’educació ha de jugar un paper fonamental en la formació de ciutadans responsables.

També hem pogut comprovar que la resolució s’ha acordat amb una minsa diferència entre el partidaris de suprimir els festejos amb bous i els que demanaven continuïtat: un 51% front al 49% amb una diferència de sols 75 vots. Si a aquest fet li afegim la querella interposada a l’alcalde Roger Cerdà (PSPV) i als tinents d’alcalde Miquel Lorente (EU) i Cristina Suñer (Compromís) per prevaricació i per anar contra les tradicions i els drets cívics, la controvèrsia a la conversa del cafè està garantida. Queda palès que ens manca cultura democràtica als dirigents polítics i als ciutadans per mirar d’entendre i acceptar aquelles decisions comunitàries contràries al que pensem. Em ve al cap el comentari d’un polític espanyol, després del referèndum al Regne Unit, en el qual afirmava que el Brexit era conseqüència de preguntar al poble; però també la incrèdula indignació de tots els que no entenem els resultats de les eleccions generals del 26J. Per cert, el marge entre els partidaris de marxar de la UE i els que s’estimaven més romandre-hi ha estat ben estret, però ningú no ha qüestionat el resultat ni ha insinuat que la votació s’haja de repetir ni ha provat de dur als jutjats la disputa.

Ens trobem en una democràcia embolada, on envestim com braus encegats i on el que compta és l’espectable (no sé si taurí). Som davant la teatralització de les ideologies, en lloc d’assistir a un debat d’idees i de projectes que cerquen la millora de la vida dels ciutadans. Sembla que hi ha por de preguntar els ciutadans com volen que siguen les seues institucions. Més que mai no podem tenir por a la democràcia, ni tampoc al diàleg. Tanmateix, per tal que hi haja entesa, cal parlar però també escoltar. Una política ocasional, del nom de la qual no faré esment, que exerceix un càrrec públic a un ajuntament també, va declarar fa pocs dies que la negociació és un signe d’intel·ligència. Doncs, ja sabem el que ens toca.

Article publicat al diari Levante

22 de juliol de 2016

ZEBRA DE COLORS

Una onada de tolerància recorre les nostres ciutats. Podem dir sense faltar a la veritat que la bandera amb l’arc de Sant Martí o de l’orgull gai és una icona de llibertat. Hem viscut una setmana de celebracions on aquest símbol de diversitat sexual ha estat omnipresent. Les banderes de colors han lluït als balcons dels ajuntaments propers, com a Xàtiva o València, o més llunyans, com ara Madrid, on Manuela Carmena ha reivindicat aquesta ‘tradició’ de tan sols dos anys. Altres instàncies públiques, més bel·ligerants en altres temps, també s’han contagiat d’aquest corrent gay-friendly, com ara la seu de la Comunitat de Madrid, presidida per Cristina Cifuentes. Veure i viure els carrers, les xarxes socials i els comerços guarnits amb senyeres de colors m’ompli el cor d’esperança i de gratitud envers tots aquells que van lluitar pel reconeixement d’uns drets que ara gaudim, sovint amb despreocupació.

La novetat d’engany han estat els pas zebra tenyits de colors, que han omplert d’alegria (amb el significat original de la paraula anglesa gay) la seguretat viària. Deixant de banda el debat que qüestiona aquestes iniciatives perquè altera un senyal de circulació, sí vull remarcar la polèmica sorgida a Gandia sobre la conveniència de comprometre diners públics en un acte simbòlic sense cap benefici pràctic sobre els ciutadans. Les crítiques amaguen una homofòbia i una estretor de mires mal argumentades, ja que la despesa suma l’estratosfèrica quantitat de cent vuitanta euros. Però la data fonamental que s’hauria de mesurar en la balança és el valor educatiu que aquests tipus d’actes tenen per als més joves, per a tots. No val a dir que tenim una legislació avençada en matèria de protecció de drets civils, que a l’Estat espanyol se celebren matrimonis homosexuals des de 2005 o que es tracta d’una moda... Com a societat, tenim l’obligació de fer créixer els nostres fills en la tolerància i el respecte a tots aquells que són diferents, siga per la seua tendència sexual o per qualsevol altre motiu. Faig aquesta afirmació perquè encara avui la majoria d’adolescents LGTB han de patir insults d’algun company per la seua identitat sexual en algun moment de la seua vida escolar. Cada euro que invertim en obrir les nostres ments i en fer més feliços els nostres joves és un euro ben emprat.

Reivindique el dret d’Amir, Martí, Guillem i Cèlia, alumnes meus, a expressar-se amb llibertat, sense por de ser maltractats ni físicament ni psicològica. Ells han estat valents i han fet un pas endavant; altres encara esperen el seu moment decisiu. No, no n’és cap moda.

Article publicat al diari Levante

8 de juliol de 2016

POEMA 'P - V'

                                               “Mówi się o niej: przestrzeń.

                                   Łatwo określać ją tym jednym słowem.”

                                   Wisława Szymborska

De la p a la v hi ha poca distància,

és el camí de la geografia del cos

que acosta el bategar de terra i sang.

De tu a nosaltres hi ha poca distància,

és la drecera de l’amistat

que bressola amb ones de somni i llum.

De nosaltres a l’absolut hi ha poca distància,

és l’arribada de l’amor

que entra ensopegant amb tot

i ens deixa indefenses amb la nostra nuesa.

Beneïda nuesa i beneïda distància

que has fet possible la trobada!

         P – V

                                      “Se le llama: espacio.

                                      Es fácil definirlo con esa sola palabra.”

                                      Wisława Szymborska

De la p a la v hay poca distancia,

es el camino de la geografía del cuerpo

que acerca el latido de tierra y sangre.

De tú a nosotras hay poca distancia,

es la vereda de la amistad

que mece con olas de sueño y luz.

De nosotras al absoluto hay poca distancia,

es la llegada del amor

que entra tropezando con todo

y nos deja indefensas ante nuestra desnudez.

¡Bendita desnudez y bendita distancia

que has hecho posible el encuentro!

                                              Begoña Chorques Fuster

                                              'Olor de poma verda'

                                              Ed. Neopàtria, 2016.

'OLOR DE POMA VERDA' A 'EL TEMPS'

"Malgrat escriure des de la seua joventut, la xativina Begoña Chorques ha trigat dècades a publicar el seu primer poemari, Olor de poma verda. Amb un ritme tranquil el poemes expressen els distints sentiments que han florit en l'autora arran del desig i l'amor. Però no sols es retraten emocions disperses sinó que es reflecteixen l'evolució de les relacions íntimes: del pur erotisme i goig sexual, après a contracorrent en un món en què l'homosexualitat no tenia cabuda, als canvis que produeixen un amor una mica més madur o, simplement, el seu anhel."

Setmanari 'El Temps'

Núm. 1659. Publicat el 29 de març de 2016.