LA MAR

Assistir a la representació d’El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca és un regal. Tant que és inevitable acudir al text per reviure les sensacions, les emocions i els pensaments que aquesta obra d’Alberto Conejero desperten. Aquest senzill muntatge porta girant més d’un any, des de la seua estrena al febrer de 2022 al Teatre Nacional de Catalunya. El Teatro de la Abadía de Madrid ha acollit aquesta petita joia en dues ocasions, al febrer i al desembre de 2023. La temporada passada molts espectadors no vam poder gaudir i compartir aquest tresor que es multiplica i s’expandeix. Com si d’un llibre sagrat es tractés, les paraules en aquest muntatge s’enlairen con versicles i es consagren amb una renovada fe en la vida, en l’educació i la cultura.

 

Antoni Benaiges (Sergi Torrecilla) és un jove mestre català que ens conta amb entusiasme la seua vocació docent des del seu naixement al 1903 i la seua infantesa. La seua vida va a la par amb els esdeveniment que ocorren a Espanya en aquelles dècades: dictadura de Primo de Rivera, proclamació de la Segona República. Al 1934 tria com a destí l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit poble de Burgos. Ho fa perquè considera que en aquells llocs recòndits és més necessària la tasca docent. Pocs mesos després paga de la seua butxaca un gramòfon, primer, i una impremta, després. Hi pretén que els seus alumnes, nens i nenes condemnats a la feina en el camps des del seu naixement, escriguen les seues emocions i pensaments. Els crida pel seu nom, Honorato, Engracia…, abans de corregir les seues faltes d’ortografia i convertir-nos els espectadors en aquells xiquets que mirem als ulls a través d’una fotografia de grup, en blanc i negre, amb el mestre Benaiges. Tot això ho fa amb una senzillesa i una entrega dignes de tal admiració que renova i rellança la vocació docent dels espectadors-professors presents entre el públic. El primer diari que crea amb els nenes de l’escola rep el nom de Gestos, com si el seu de confiar en la intel·ligència dels seus alumnes no fos el gest suprem. Per al curs següent, decideix d’adquirir una nova impremta pels més petits i així elaborar la gasetilla Recreo perquè significa ‘crear de bell nou’. Així, gest a gest, frase a frase, Alberto Conejero i Xavier Bobés van recreant i apropant-nos a la pell fins fregar-nos i eriçar-nos els porus la història de Benaiges.

 

Par dur-ho a terme, Xavier Bobés, present a l’escenari durant tota la representació, ens ensenya la seua poètica dels objectes. Aconsegueix, a través d’una càmera de vídeo ficada en una rudimentària capsa de fusta, amplificar projectant sobre el fons i desxifrar el valor d’uns vells i senzills objectes que cobren tot el sentit i ens parlen com si d’uns personatges més es tractaren: manuscrits, fotografies, tipus, tises, papers... Ens fan evident la perpetua oscil·lació d’andròmines quotidianes entre bellesa, utilitat i memòria, fins el punt màgic en què cobren vida en la imaginació dels nens que van ser alumnes de Benaiges i els nens que assistim a la representació.

 

Al gener de 1936, mesos abans de l’inici de la guerra civil, van imprimir El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca, un librito que “contiene, en formato de verso, más que prosa, las expresiones de los escolares de cómo se imaginan el mar, sus miedos y sus sueños”, perquè cap d’ells l’havia vist. Ens sembla mentida, però no fa tant els nascuts a l’Altiplà trigaven dècades, si ho aconseguien, en contemplar l’immens blau. Però el mestre els va prometre portar-los aquell estiu a Catalunya per contemplar el mar. Antoni Benaiges no va poder complir mai la seua promesa perquè fou afusellat el 25 de juliol de 1936, a penes set dies després del colp d’estat. Fou un més dels perillosos docents represaliats i perseguits per la barbàrie i la desraó feixista i totalitària. El seu delit va ser creure que és possible canviar les ments i les vides amb la tisa i el coneixement. Serà utopia creure-ho encara? 

 

El que ens fa humans

és que no sabem viure.

 

Hem d’aprendre-ho tot,  

des que naixem fins que morim.  

 

La mort no culmina  

el procés d’aprendre:

l’interromp.  

 

De Marina Garcés,

Escola d’aprenents

(Galaxia Gutemberg, 2020).

 

Post scriptum: Al juliol de 2023, El mar fou censurada i retirada de la programació de la localitat burgalesa de Briviesca, situada a menys de deu kilòmetres de Bañuelos de Burueba, per decisió de l’ajuntament governat pel PP i Vox. Un grup de veïns es va reunir per fer una lectura de la peça en veu alta.

 

Begoña Chorques Fuster 

Professora renovada que escriu