BENVINGUT, MÍSTER BIDEN!

Ràbia terrible. Terrible ràbia. Repeteixen desenes de vegades cadascuna de les actrius septuagenàries en una obra de teatre a la Abadia de Madrid. Fora tenim la ciutat assetjada, amb les nostres vides quotidianes alterades, “no pasa nada, porque es mejor eso que morirse”. Tot es fa pel nostre bé.

 

Encenc la televisió i les imatges de l’exitosa i crucial cimera de l’OTRAN se succeeixen. Mayrit i Españistan són el centre de la política internacional, afirma un president garrit amb incipients petjades d’haver-se sotmès a un tractament de rejoveniment. Consumeix una ensalada d’ortigues mentre observe perplexa. Volen abolir la prostitució, però som incapaços de detectar i denunciar els nostres comportaments rèptils. Ens prostituïm per una ínfima cota de poder que a penes aplaca els nostres complexos i inseguretats. Resintonitze amb la caixa ximple. Sent que tornem al blanc i al negre. Mentre, un altre president decrèpit es passeja muntat en una bèstia contaminant a tort i a dret, mostrant poder i saber estar. Que ningú gose qüestionar-lo perquè el búnquer sobre rodes al qual em refereix disposa, fins i tot, de metralleta. Tot és harmonia i bon rollito. “It’s good to have friends”, afirma un tal Stoltenberg (diuen que pacifista en la seua joventut). ¡Claro que sí, guapi!

 

Els grans senyors d’Occident es reuneixen per decidir els nostres destins. Ja sabem qui és el dolent, dolentíssim. Però, què ocorre amb els fills de Putin? No tots estan a la mare Rússia... Contemple amb estupefacció la foto oficial. Visca la testosterona! Però gràcies a la cota acceptable de tolerància se’ls colen algunes senyores i un homosexual. Que moderns i avençats som! Ja podem donar lliçons a la resta. Però la instantània de la cimera alternativa mola molt més. Una reina que ha aniquilat, a colp de bisturí, a la jove professional que era interpreta el seu paper d’amfitriona i cicerone amb impecable diligència. El paper couché comentarà els estilismes de la nostra reina i de la néta de Biden que s’atreveix a presentar-se en xandall. S’hi veu que la va afectar molt el confinament. Què en pensaran les dones violades a la guerra d’Ucraïna? Els agradaran les seues espardenyes noves comprades a la milla d’or madrilenya?

 

La foto davant del Guernica de les senyores aparador de la cimera em regira l’estómac. Massa vinagre a les ortigues. Us recorde que totes són senyores, hi ha dos senyors, parelles de la cota ‘marica’ i ‘feminazi’. Mira que ets! Posen amb el somriure, amb les robes de dissenyador d’alta costura, davant d’un llenç en blanc i negre que ens parla dels cossos esbudellats per les bombes feixistes al 37. Però elles els tapen amb les seues presències imponents. Ho sent, però alguna cosa em grinyola. A aquesta notícia li succeeixen les imatges d’un centre comercial bombardejat a Kiev. Hi ha vides que importen i altres que no. Unes més, i altres menys. Les dels vint-i-tres subsaharians morts i soterrats amb precipitació a la frontera amb Melilla són vint-i-tres zeros a l’esquerra. Ben resolt, han sentenciat. L’important és preservar la puta integritat territorial d’Españistan. Així ho ha declarat Míster Biden i així quedem complaguts després d’una deliciosa àgape de viandes hispanes, servit entre obres d’art. Que bé que ho passem! Quant de glamur! Quin fàstic! Ràbia terrible. Terrible ràbia.

 

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu

Foto extreta de la xarxa