La majoria sabreu del que parle: CombivacS és un assaig clínic que s’està duent a terme a cinc hospitals públics (Hospital Universitari Cruces de Bilbao; La Paz i Hospital Clínico San Carlos de Madrid; i l’Hospital Vall d’Hebron i el Clínic de Barcelona), coordinat per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII). Per a participar a l’assaig calia haver rebut la primera dosi de la vacuna d’AstraZeneca abans del 5 de març i ser menor de seixanta anys, és a dir, que sols podíem participar els treballadors essencials vacunats aviat. Dels 673 participants, vam rebre la segona dosi de Pfizer 441 persones i 232 van quedar al grup de control. Vint-i-vuit dies després de començat l’assaig, si els resultats eren els esperats, les persones del grup de control rebrien la segona dosi de Pfizer si ho desitjaven.
Vaig veure l’anunci de l’assaig als mitjans de comunicació un dilluns. Mostraven número de telèfon i correu electrònic de cada hospital. Em vaig posar en contacte amb l’Hospital La Paz al dia següent i, el dimecres, vaig acudir a la primera cita. El mateix dimarts em van enviar per mail el consentiment informat de vuit pàgines on explicaven els detalls de l’assaig: les visites que havia de fer, les proves i les analítiques a les quals em sotmetrien, la raó i finalitat de l’assaig. Tinc llibertat per abandonar l’assaig quan ho considere oportú (encara que soc conscient del compromís que he contret) i, en el cas de formar part del grup de control, podíem triar completar la pauta amb AstraZeneca en el cas que hi fórem citats. El 28 d’abril, tot just vuit setmanes de rebre la primera dosi, vaig acudir a La Paz i després d’una consulta amb una doctora on vaig contestar preguntes sobre el meu estat de salut general, vaig signar el consentiment informat. Faig èmfasi en aquest punt per la polèmica suscitada pel fet que aquells treballadors essencials que vulguen completar la pauta amb AstraZeneca hauran de signar també un document d’aquest tipus. ¿Per què se li dóna tanta importància ara quan cada vegada que ens sotmetem a una prova diagnòstica o intervenció quirúrgica el signem sense plantejar-nos res més? Normalment ens hi informen dels possibles efectes secundaris, gairebé sempre estranys i esporàdics.
Un ordinador va decidir de forma aleatòria que formaria part dels primers vacunats. Em van fer una PCR (el pitjor del procés), una extracció de sang per una analítica i una prova d’embaràs mitjançant l’orina per ser dona. Per últim, em van injectar la vacuna i, després d’esperar quinze minuts en una sala annexa, em van dir que podia marxar amb el meu certificat de vacunació sota el braç. Els set primers dies vaig haver de emplenar un qüestionari sobre els símptomes que experimentava, a través d’un full web. Ara ho faig dos vegades a la setmana per fer el seguiment fins la quarta setmana. Les dues setmanes següents vaig tornar a l’hospital on em van traure sang després de preguntar-me, de bell nou, com em trobava. Vaig ajornar la vacunació de l’al·lèrgia una setmana, però en la segona visita em van comunicar que també me la podia inocular. Vaig tenir mal de cap les dues tardes següents a la vacunació i el dijous per la vesprada i per la nit em vaig sentir més cansada del que acostume. Vaig prendre un paracetamol cada dia i vaig fer vida normal: vaig anar a treballar i vaig fer una passeig llarg per la vesprada. No vaig voler fer exercici físic més intens per si de cas. Tampoc no vaig tenir febre. Quan vaig rebre la primera dosi d’AstraZeneca sols vaig experimentar dolor al braç de la punxada.
Por què estic participant a CombivacS? La resposta és senzilla i complexa alhora. Enfront l’allau d’informació a la qual estem sotmesos, sentia confusió i incertesa per la suspensió de la segona pauta dels treballadors essencials menors de seixanta anys. És lamentable que els polítics utilitzen la pandèmia i l’estratègia de vacunació per l’enfrontament. A més, em sembla que els mitjans de comunicació, en massa ocasions, no estan ajudant a posar llum. Aleshores vaig llegir a una entrevista feta a l’investigador Mariano Esteban que, a l’igual que Luis Enjuanes, està desenvolupant una de les vacunes espanyoles. Hi afirmava que la vacunació heteròloga o mixta és una pràctica comuna per combatre malalties com la malària o altres. Senyalava que s’havien aportat moltes dades a nivell preclínic e inclús clínic que demostraven que la combinació de vacunes és millor que la vacuna homòloga administrada en més d’una dosi, perquè s’amplia la magnitud de la resposta immune. Així, es mostrava partidari d’aquesta pràctica. Vaig pensar que l’assaig ajudaria a demostrar si era així també amb el virus Covid-19, perquè sols la ciència pot donar resposta al desafiament davant el qual ens enfrontem. Vaig sospesar els riscos que corria i vaig arribar a la conclusió que eren els mateixos que si rebia la segona dosi d’AstraZeneca, ja que es tracta d’un medicament aprovat que han rebut ja milions de persones. Vaig recordar les desenes de milers de persones que van provar les vacunes de manera altruista, quan encara no estaven aprovades. M’han dit suïcida i valenta. És possible que siga ambdues coses però, egoistament, també vaig pensar que un equip mèdic controlaria els meus anticossos al llarg d’un any. Perquè l’assaig a penes ha publicat els primers resultats preliminars. Encara han d’avaluar la nostra resposta immunològica un mes, tres mesos, sis mesos i un any després. De moment, les dades indiquen que els anticossos neutralitzants es multipliquen per set davant dels vacunats amb dues dosis d’AstraZeneca que els multipliquen per tres, és a dir, que la resposta immunològica és més potent.
És cert que l’assaig està essent polèmic i criticat, inclús per alguns metges i viròlegs. Hi ha hagut qui ha assenyalat que el grup control hauria d’haver rebut la segona dosis d’AstraZeneca. Tanmateix, es tenen les dades de tots els que van participar a la Fase III del sèrum que va determinar la seua eficàcia i la seua aprovació per comparar. Per que fa a la seguretat, és veritat que és un assaig clínic poc nombrós i que les dades de seguretat no són concloents, encara que tots hem tingut símptomes lleus i cap hem necessitat hospitalització. Alemanya, França, Suècia, Noruega i Dinamarca estan ja recomanant pautes de vacunació combinades. Alguns d’aquests països ja les estan desenvolupant i no tots ells han realitzat assajos clínics abans. Tots som conscients que, més enllà de les dades clíniques i mèdiques, hi ha interessos geopolítics i econòmics que estan influint en l’estratègia de vacunació dels països de la UE.
A part de constatar una vegada més la meua confiança en la Ciència i en la Medicina participant a l’assaig, vaig voler transmetre aqueixa tranquil·litat a les persones que m’envolten i que es trobaven en la mateixa situació que jo. Sols el coneixement pot oferir-nos confiança i tranquil·litat i formant part de l’assaig, podia saber el que passava. Sabeu? Mai no m’havien preguntat tant com em trobe. També la meua pròpia progenitora, en una conversa dominical abans que s’hagués plantejat l’assaig, em comentava que aquesta pandèmia ens ha fet esdevenir a tots cobais, perquè ens trobem en una situació inèdita a la qual s’ha de donar respostes urgents. No obstant, jo pense, més enllà dels conflictes i les polèmiques, en la meravella de les vacunes (perquè són moltes les que tenim) que han arribat a salvar tantes vides humanes en tot just una volta al voltant del sol. Per últim, crec que la proposta del Ministeri de Sanitat, després d’haver consultat al Comitè de Bioètica, és una resposta salomònica, encara que també esta essent qüestionada. La conclusió és que els treballadors essencials poden triar entre dues bones opcions, segures i eficaces. La meua recomanació és que trien el sèrum que els ofereisca més confiança i tranquil·litat més enllà de les dades mèdiques i clíniques. L’important és completar la pauta.
Aquesta era la resposta complexa. La senzilla: per mi, per tots els meus companys i per mi, el primer. Us en recordeu quan ho cridàvem als nostres jocs infantils?
Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
