#PLAER FEMENÍ

#Plaer femení és un documental de Barbara Miller que tota adolescent i dona jove hauria de veure. La directora hi recull el testimoni de cinc dones empoderades d’orígens ben diferents i amb unes circumstàncies personals molts diverses. Totes tenen en comú que van haver de rebel·lar-se contra les seues comunitats i viure l’ostracisme i l’enfrontament amb els seus entorns socials, culturals i religiosos. Segons Miller, arreu del món i de maneres diferents, “el cos de les dones i la seua sexualitat continuen essent controlats.”

Deborah Feldman és una escriptora americana, mare d’un fill, que viu a Nova York exiliada de la comunitat jueva ortodoxa on va créixer i on fou educada a Brooklyn. Leyla Hussein és una psicoterapeuta i activista social d’origen somali, víctima de l’ablació genital quan era una nena de set anys i que viu amb la seua filla adolescent a Londres. Rokudenashiko és una artista pop japonesa que fou jutjada per obscenitat per fer motlles de la seua vagina per elaborar obres d’art i acabar amb el tabú del sexe femení al Japó. Doris Wagner-Reisinger és una filòsofa, activista pels drets de la dona i ex monja alemanya que fou violada per un membre del clergue i assetjada per un altre sacerdot que va demanar ser el seu confessor i al qual va acabar denunciant. Vithika Yadav és una activista pels drets humans, sexuals i de gènere a l’Índia, que defensa els matrimonis per amor i que pretén acabar amb els casaments concertats entre adolescents.

#Plaer femení és un al·legat pel dret d’autodeterminació que tenen les dones sobre el seu propi cos i la seua pròpia vida, però també és una defensa del dret a una sexualitat plena per a les dones. Potser puga semblar-nos quelcom superat a la nostra societat occidental, o ja no tant després de l’última onada feminista amb la seua conseqüent reacció. Mitjançant aquestes cinc dones, aquesta història deixa en evidència com les estructures socials, apuntalades per les creences religioses, han demonitzat la sexualitat femenina i l’han feta esdevenir una eina d’opressió. Malgrat la distància geogràfica i cultural de tots els seus relats, trobem un punt en comú: la negació del plaer femení i el control de la reproducció han estat els mecanismes que la meitat de la població ha tingut per sotmetre l’altra meitat. Miller afirma que aquesta no és una pel·lícula sobre les religions, no obstant això, el paper que han desenvolupat per perpetuar els privilegis masculins a les estructures de poder es revela com un argument incontestable en la història d’aquestes cinc veus femenines. “Els paral·lelismes a nivell mundial són aterridors.” Mutilacions, abusos, esclavitud, violacions, matrimonis forçats són els instruments de sotmetiment cultural i religiós que han emprat el judaisme, el cristianisme, el bramanisme, el budisme i el islamisme. Totes estan basades en la misogínia i en el principi que el cos de la dona és un objecte que ha de satisfer la sexualitat dels homes.

Refaig la meua tesi i concloc: #Plaer Femení és un documental de Barbara Miller que totes les dones haurien de veure amb els homes que estimen i defensen les dones.

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu