LECTURA SOLIDÀRIA

Tu i jo som a temps i llocs diferents i, tanmateix, estem comunicant-nos. Tu ets a casa teua i jo al saló de la meua llar. Fins i tot és possible que jo haja mort quan llegeixes aquestes lletres. Malgrat tot, fas possible la correspondència entre nosaltres, dos desconeguts. Mantenim un diàleg que ens enriqueix a ambdós: sense conèixer-nos fem que l’altre es senta una mica menys aïllat. Així compartim solidàriament la solitud de la nostra condició humana. Cerquem repòs en el sentit i en el so de les paraules: jo, quan escric; tu, mentre llegeixes. Perquè tots dos som éssers incomplets. Som nosaltres també personatges de la fabulació d’algú que ens pensa? Tots dos nodrim un univers d’imaginació on volem donar significat a les nostres nafres, alleugerir-les, guarir-les si es pot. Ens fem companyia més enllà del temps i l’espai. Estem asseguts a butaques que ens abracen les espatlles i ens sostenen el cap amb comoditat. Són seients diferits a l’espai també. M’imagine el color de l’entapissat del teu, la intensitat de la llum, l’escena privada de lectura on em permets internar-me al teu món i parlar amb tu. No t’estranyes; estic pensant en tu quan esborralle aquestes ratlles amb tinta sobre el blanc del paper. Tu també formes part del món de representació que vull recrear. Quins records teus aconseguiré batzegar? Quines lectures passades o experiències literàries evocaràs com a conseqüència d’aquest relat que protagonitzem tu i jo? Abans de res som lectors: aquesta és la nostra primera experiència literària. Tingues present que l’ofici de lector és molt més valuós que el d’escriptor. Sense tu, jo no sóc res. Si no sóc capaç d’encetar aquesta conversa amb tu, aquestes paraules no tindran cap sentit, no hauran aconseguit el seu propòsit. Moriran abans d’haver nascut. Aquestes línies han romàs inerts fins que tu has pres el llibre entre les mans i has decidit donar-les vida. També em fas reviure a mi mateixa amb aquest gest tan senzill. M’has tornat a infantar. Només la teua lectura, aquest acte tranquil i inofensiu, és capaç de reviscolar els mots. Els fulls de paper que freguem amb el tou dels dits també són dissemblants i, a la vegada, tan iguals. Què és el que fa que aquests escrits continuen perpetuant-se durant centenars d’anys?

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu

Relat publicat a Per la vida, arts i lletres solidàries
Ed. Associació de Relataires en Català, 2018.

Imatge: Lectura solidària de Pepi Capella.