LA VALL DE LA VERGONYA

Les restes mortals del dictador Francisco Franco han de ser traslladades del Valle de los Caídos. Han passat quaranta-tres anys des de la seua mort; sembla que ha arribat el moment que aquest monument a la vergonya sigui desmantellat. És inadmissible en una democràcia moderna que existeixa un santuari que reta homenatge a una dictadura feixista que es va perpetuar al poder al llarg de gairebé quatre dècades. El govern socialista encapçalat per Pedro Sánchez ha de cercar la millor fórmula jurídica per garantir que aquesta exhumació no tinga volta enrere.

Es tracta d’una recomanació de Nacions Unides. Alguns ministres han assenyalat que és un mandat democràtic votat al Congrés del Diputats, que l’anterior executiu del PP va ignorar; altres polítics han declarat que la societat espanyola ja és suficientment madura perquè aquest trasllat es faça sense conflictes. Es tractava realment d’una manca de maduresa democràtica de la ciutadania? O potser mancava determinació per emprendre un trasllat que aixecava butllofes als sectors més reaccionaris? O és que aqueixes resistències properes al franquisme han perdut poder d’influència o s’han allunyat dels poders fàctics? El que sembla inevitable, a la fi, és que a Espanya deixarà d’haver un monument d’exaltació del feixisme amb el beneplàcit de l’Església catòlica. L’Arquebisbat de Madrid, proper al papa Francesc, ha afirmat que no s’oposarà a l’exhumació. 

S’imaginen un monument d’aquestes característiques a les afores de Berlín o al cor de Roma? No per repetit i sabut és menys cert aquest argument. Potser haurem de preguntar-nos per què fou possible a Espanya i és impensable a Alemanya o Itàlia, per què aquí s’ha assumit amb una naturalitat inversemblant durant decennis. Fou aqueixa transició realment tan modèlica com ens han inculcat als nascuts a partir dels setanta? El relat d’aquest període històric apassionant és tan uniforme i unívoc com s’ha pretès des de determinades instàncies?

Potser el govern de Sánchez i el parlament espanyol no haurien de conformar-se sols amb aquesta exhumació. El revisionisme hauria d’imposar-se i l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica de Zapatero hauria de fer-se efectiva finalment. Amb tot, hauria de retirar-se les condecoracions al torturador Billy el Niño, junt amb les millores econòmiques en la seua pensió que suposen; s’hauria de retirar el ducat de Franco acabat de concedir a la seua néta, així com els 39 títols nobiliaris que va concedir el dictador i que segueixen apareixent al registre de ‘grandezas y títulos del reino’ del Ministeri de Justícia; a més, cal il·legalitzar la Fundació Francisco Franco que fa apologia del feixisme amb diners públics rebuts de subvencions; però, sobretot, s’haurien d’exhumar les restes de tots els que van patir persecució del franquisme que romanen en cunetes i fosses comuns.

Què es pot fer amb el Valle de los Caídos després del trasllat? Cal reconvertir-lo en un memorial que recorde el que va ocórrer i mai no ha de tornar a succeir. No comparteix la idea que puga ser un monument a la reconciliació perquè, durant massa anys, ha estat per recordar-nos com una Espanya va aixafar, assassinar, reprimir i silenciar a l’altra. Aquest Valle fou construït per presos polítics republicans condemnats a treballs forçats que, en massa casos, s’hi van deixar la vida literalment  i que romanen allí soterrats prop del dictador.

Malgrat l’oposició de la família i que hi haja afirmat que no es faran càrrec de les seus restes perquè no pot garantir que la seua tomba no siga profanada, sembla que la destinació més probable de Franco siga Mingorrubio, el cementeri de El Pardo, on hi ha una capella en la cripta de la qual es troba la tomba de Carmen Polo, la seua dona, morta al 1988. En aquest cementeri estan soterrades figures funestes del Franquisme com Carrero Blanco, Arias Navarro i alguns ministres i militars. Ha passat gairebé desapercebut el fet que el manteniment d’aquesta cripta privada corre a càrrec de l’Ajuntament de Madrid, encara que a la Funerària Municipal no hi ha constància de factura alguna. Són aquestes concessions fetes a qui va ser la família més poderosa d’aquest país? S’ha de pagar la conservació d’aquest fossar amb diners de tots els madrilenys?

Begoña Chorques Fuster

Professora que escriu