DITS

Els dits, els teus dits, els dits...

Tot en la cambra reclama

el tacte d’aqueixos dits.

L’amor va cremant el ciri

encès mentre fa eriçar

la pell al pas dels teus dits.

Dits prims, dits llargs, diligents,

sovint riallers, sempre suaus,

tendres, de vegades blaus.

Dits, només dits, els teus dits,

dits atrevits, valents, vius

que s’aventuren gaudint

cap a noves coneixences.

Dits que només es detenen

per fruir l’èxtasi final.

Dits juganers, decidits,

que es precipiten impúdics

per les corbes del paisatge

de llençols i llit audaç.

Begoña Chorques Fuster

Olor de poma verda

Ed. Neopàtria, 2016.

             

            DEDOS

Los dedos, tus dedos, los dedos…

Todo en la habitación reclama

el tacto de esos dedos.

El amor va consumiendo el cirio

encendido mientras eriza

la piel al paso de tus dedos.

Dedos delgados, dedos largos, diligentes,

a menudo risueños, siempre suaves,

tiernos, a veces azules.

Dedos, solo dedos, tus dedos,

dedos atrevidos, valientes, vivos

que se aventuran gozando

hacia nuevas experiencias.

Dedos que solo se detienen

para disfrutar del éxtasis final.

Dedos juguetones, decididos,

que se precipitan lascivos

por las curvas del paisaje

de sábanas y cama audaz.